La nova mobilitat necessita canvis en la mentalitat de la ciutadania i en l’administració

El conseller Arcadi España i el president de l’ATMV, Manuel Martínez, confien a augmentar els desplaçaments metropolitans en transport públic a través de carrils VAO i pàrquings dissuasius

Fòrum d'economia
24 de setembre 2021 - 14:47

Cada dia es produeixen a l'àrea metropolitana de València prop de 4,9 milions de desplaçaments, la qual cosa suposa una mitjana de 2,59 per persona i dia. Aconseguir que aquesta part de la ciutadania deixe el cotxe i utilitze un mitjà de transport públic és el gran repte que afronta l'administració pública. Per a això, cal un canvi de mentalitat, tant en les persones usuàries com en l'administració. Cal fer atractiu a la població el fet de deixar el cotxe a casa, cosa que requereix millorar i reestructurar l'actual sistema. Ací entra el Pla de Mobilitat Metropolitana Valenciana, que es presentarà a final d’any i que reflectirà el sistema i la xarxa de transport plantejats pel Consell per al futur.

Precisament el futur del transport metropolità ha centrat el debat del primer Fòrum d'Economia Comarcal organitzat a Mislata per À Punt i el diari Levante-EMV, amb la col·laboració de l'Ajuntament de la ciutat. L’encontre ha comptat amb el patrocini de Caixa Popular, l'Entitat Metropolitana de Tractament de Residus (Emtre) i la Confederació Empresarial Valenciana (CEV).

Per a analitzar el present i el futur del transport metropolità, el fòrum ha comptat amb la presència del conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat, Arcadi España, i del president de l'Autoritat del Transport Metropolità de València (ATMV), Manuel Martínez Grau. En la jornada també han estat presents el director general d’À Punt, Alfred Costa; la directora de Levante-EMV, Lydia del Canto; i el seu director general, Julio Monreal.

La pandèmia ha fet que el govern valencià tinga encara més present la importància de la mobilitat sostenible per al progrés econòmic i social. “Hem vist com a l'inici de la pandèmia de la Covid-19 es van perdre fins al 95% de les persones usuàries de transport públic i, en els últims mesos, lentament estem assistint a la recuperació dels viatgers i viatgeres, aconseguint el 70-75% respecte als primers mesos de 2019”, ha assenyalat Manuel Martínez Grau.

La mobilitat metropolitana en transport públic només representa el 13,9% dels desplaçaments diaris, xifra baixa si es compara amb altres ciutats com Madrid o Barcelona. Tanmateix, encara hi ha una xifra més demolidora: cada dia entren i ixen a València més de 150.000 cotxes que no són de la ciutat. Això significa que la majoria de persones continua veient el cotxe com la millor opció per a desplaçar-s’hi. El repte del govern és aconseguir canviar aquesta mentalitat.

“Cal conscienciar els veïns i veïnes perquè racionalitzen l’ús del vehicle, una cosa que és més difícil als pobles xicotets amb majors distàncies que a les ciutats”, ha afirmat Arcadi España, encara que aquest canvi no es pot aconseguir sense abans un canvi de mentalitat en l'administració. “S'ha d'oferir a la ciutadania una alternativa de mobilitat eficient i sostenible, amb la unificació tarifària, l’ampliació de freqüències i de la xarxa de transport públic o la implantació de les noves tecnologies”, ha explicat.

Repensar l’estacionament

Des de l’ATMV es plantegen mesures més concretes per a reduir l'ús del cotxe. “En els pròxims mesos, una vegada s’haja donat a conéixer el Pla de Mobilitat Metropolitana de València, començarem a treballar amb els municipis per a veure les ubicacions més idònies per a nous Park&Ride, que permetran reduir l’ús de l'automòbil en aquests desplaçaments. És imprescindible establir nous punts d'intercanvi modal entre el cotxe i la xarxa de transport públic. Per espai disponible i per efectivitat, aquests espais s'han de situar sobretot als municipis de l’àrea metropolitana”, explica Martínez Grau.

D’altra banda, afig que “és necessari repensar la gestió de l’estacionament en destí; animar que els valencians i valencianes aparquen els seus cotxes en els desplaçaments de major distància i opten pel transport públic en els trajectes que no es poden realitzar a peu o amb bici”.

En la cerca d’un transport més ràpid, eficient i sostenible, concorde al model de ciutat encaminat a complir amb els propòsits de l’Agenda 2030, el Pla de Mobilitat Metropolitana també preveu noves actuacions en Metrovalència amb el Pla de Millora de Freqüències i la redefinició del sistema tarifari, amb plataformes reservades per a l’autobús i els carrils exclusius coneguts com a bus-VAO, renovar la flota d’autobusos i millorar el servei del taxi. “Sense oblidar les connexions transversals entre municipis, en les quals ja s'ha començat a treballar també en l'últim any. Un exemple d’això són les dues línies que ha posat en marxa l’ATMV i que connecten el corredor dels municipis de l'Horta Sud (d’Albal a Alfafar) amb la parada de metro de Paiporta, o la línia de bus que permet la connexió transversal entre Quart, Paterna i Burjassot”, ha destacat Martínez Grau.

Bielsa reivindica un Consell Metropolità de l’Horta

En aquest sentit, Carlos Fernández Bielsa, alcalde de Mislata i amfitrió de la jornada, ha apuntat la necessitat “d’acabar amb la concepció centralista dels transports”. “Cal deixar de mirar el Micalet i canviar l'actual sistema policèntric perquè València deixe de ser l'únic nexe per a anar a un altre poble”, ha argumentat.

Bielsa, a més, ha fixat el termini de huit anys per a dibuixar un nou mapa de transport metropolità que prioritze les persones. “Deixar arrere plantejaments no democràtics i que no miraven per la sostenibilitat, abordar solucions conjuntes i demanar finançament just per a un canvi de model metropolità, per al qual és imprescindible la creació del Consell Metropolità de l'Horta”, ha esgrimit.

Per part seua, Arcadi España també s’ha mostrat partidari de la necessitat d'anar de la mà amb els municipis de l’àrea metropolitana i ha demanat que aquests “deixen d’actuar com a illes administratives. Fer política metropolitana sempre ha d’anar per davant de les competències municipals”. En aquest sentit, el conseller de Mobilitat va demanar “recuperar l’esperit metropolità, d'unió”.

Manca de connexions entre els diferents nuclis

Present també a la taula de debat, la gerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), Anaïs Menguzzatto, ha fet una radiografia de la situació actual de les sis línies de metro i tres de tramvia que arriben a 37 municipis i a 80 milions d'usuaris anuals fins al 2019.

Menguzzatto ha posat de manifest la falta de parades de Metrovalència en poblacions que compten amb diferents nuclis urbans i que obliguen els usuaris a haver d’agafar un altre transport per a accedir a aquestes parades. “A Mislata, a banda del nucli urbà, tenim el polígon i la zona residencial a l’altre costat del riu, l’avinguda de la Pau. Si per a arribar a una d’aquestes àrees necessitem agafar tren, bus i caminar, això és inviable i no evita l’ús del cotxe”, ha manifestat Mercedes Caballero, regidora de Mobilitat de Mislata.

Un problema que també es repeteix als municipis del Camp de Túria, és que “tenen les parades allunyades dels seus nuclis de població, com ara l'Eliana, Riba-roja de Túria o municipis més xicotets, que es van despoblant per aquest i altres factors”, advertia la presidenta de la Mancomunitat del Camp de Túria, María Dolores Celda. “Això desincentiva l'ús del transport públic i és un problema perquè, amb el desplaçament de 160.000 persones, la CV-35 col·lapsarà encara que s’haja ampliat amb un carril”, ha advertit Celda.

Ampliar freqüències

La freqüència del pas de trens i d’autobusos també és una de les mancances que van posar de manifest els protagonistes de la taula de debat, com el portaveu de la Plataforma pel Transport Públic de l’Horta Sud, Paco Magro. “Patim freqüències de mitja hora o més”, van dir, al que Menguzzatto ha replicat que les del metre se solucionarien amb el Pla de Freqüències, que s'implantarà a la fi de 2023. “Mai abans s’havia actuat sobre les freqüències. Aconseguir que, per exemple, a Paterna es reduïsquen a 12 minuts o a Picassent, de 40 a 18, és el que convertirà el metre en un transport competitiu perquè el cotxe es quede aparcat a casa”, ha dit.

Aplicació de les noves tecnologies

En l’objectiu d’aconseguir un mitjà de transport més competitiu, Miguel Chavarría, alcalde d’Alboraia i president de Pactem Nord, ha proposat l’aplicació de les noves tecnologies com ja es fa en grans ciutats europees “amb la parada a demanda als trens, igual que en els autobusos”. “Hi ha aplicacions ara amb el que és fàcil aconseguir-ho”, va defensar, a més de demanar “un model de comunicació transversal entre els diferents municipis, no radial al voltant de València, com ara”.

Necessitat d'un interlocutor

En aquest sentit, de nou, es va posar damunt de la taula que un dels majors problemes que sempre sorgeixen quan es parla de la connexió a València i l’àrea metropolitana és la falta de coordinació. Encara que tots els presents van reconéixer que existeix una relació fluida amb la Conselleria, “no ocorre així amb l’Estat, responsable dels trens de rodalia perquè moltes vegades no saps qui és l’interlocutor al qual t’has de dirigir”, afirmava Toni Saura, alcalde d’Alaquàs i membre de la direcció de la Mancomunitat de l’Horta Sud. Saura ha considerat, a més, que seria més eficient que les administracions “en lloc de permetre fer al·legacions quan es presenta un projecte, oferiren participar als ajuntaments i mancomunitats durant la seua redacció”. “Les mancomunitats funcionarien molt bé com a interlocutors”, va reivindicar. “També ha de millorar la comunicació entre els pobles, cal deixar de mirar el nostre campanar i començar a mirar el dels altres, perquè la població es mou”, va concloure María Dolores Celda.