Mas va suggerir a Puigdemont la possibilitat d'eleccions com a alternativa al referèndum de l'1-O
Tardà declara en el juí pel ‘procés’ que "ni la unitat d'Espanya ni la independència valen una mínima violència".
L'expresident català, Artur Mas, va suggerir al seu successor, Carles Puigdemont, que celebrara el referèndum "en un marc legal que el govern [de Catalunya] poguera controlar" i que en cas contrari no "abandonara la possibilitat de convocar eleccions" a la Generalitat. Un consell que va donar per la seua experiència en la consulta del 9N del 2014, per la qual el van condemnar a 13 mesos d'inhabilitació.
Mas ha fet aquestes declaracions en la seua compareixença com a testimoni en el juí del ‘procés’, que encara des d'aquest dimecres una segona fase amb les declaracions d'alguns responsables polítics de Catalunya i Espanya durant la celebració de la consulta independentista de l’1 d'octubre del 2017.
Artur Mas ha revelat que va participar en diverses reunions convocades per Puigdemont, amb presència dels processats Raül Romeva, Jordi Turull i Carme Forcadell, l'ex número dos de Junqueras Josep Maria Bové o la fugida de la Justícia, Marta Rovira, durant les quals "sempre" va escoltar la voluntat d'acordar els temes del referèndum amb el govern espanyol.
"Mai vam pensar que la reacció de l'Estat seria enviar forces de seguretat per a intervindre en l'1-O", ha declarat l'expresident català, que ha volgut deixar clar que, durant aquelles trobades, no es va parlar de prendre el control dels Mossos d'Esquadra davant d’un possible escenari de secessió. Ben al contrari, els presents entenien que les lleis de transitorietat cap a una república no tindrien cap efecte perquè estaven convençuts que el Tribunal Constitucional les anava a anul·lar.
Mas considera que el protagonisme de la ciutadania va ser "determinant" per a organitzar el referèndum de l’1 d'octubre, a diferència del que va passar en la consulta que va celebrar el seu govern el 9N, on entén que la implicació de la Generalitat de Catalunya va ser major.
Tardà, contrari a cap violència
Abans de Mas, la sala ha sentit el testimoni del diputat d'ERC al Congrés Joan Tardà, que ha defés el caràcter espontani i pacífic de la mobilització ciutadana davant de la Conselleria d'Economia de Catalunya, el 20 de setembre de 2017 i a la qual va acostar-se, assegura, després d'assabentar-se per la ràdio d'un taxi.
"Ni la unitat d'Espanya ni la independència de Catalunya valen una mínima violència", ha manifestat Tardà, que ha recordat que aquell dia va dirigir-se als manifestants per a demanar-los calma i no caure en provocacions.
El president del tribunal, Manuel Marchena, ha advertit els testimonis i els advocats en diverses ocasions per a insistir-los en la necessitat que centren les preguntes i les declaracions en els fets que s'han d'aclarir i no en valoracions.
El calendari de compareixences es manté segons estava previst, de moment, amb l'única alteració del testimoni del president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, qui no hi assistirà aquest dimecres perquè la seua citació al Suprem coincideix amb un ple a la cambra catalana.
