L'AVAMET vigila les illes valencianes
Des d'octubre de 2017 es recullen les dades meteorològiques de les Illes Columbretes i de Tabarca.
Quan l'any 2011 es va fundar AVAMET, no pensaven els socis fundadors l'impacte social que anava a tindre l'associació. En pocs anys s'ha passat dels 25 amics que enllaçaven les forces per constituir l'associació, als més de 350 companys d'afició que la consoliden com a referent meteorològic estatal. Aquell gener de 2012 ningú no imaginava que hui dia hi hauria més de 450 estacions en línia de socis, i fins a 30 estacions pròpies de l’associació.
L'ambició dels socis d'AVAMET no té límits, i es va veure ben a les clares el setembre i l'octubre del 2017, quan un bon grapat de socis es va embarcar, als ports d'Alacant i Castelló, per tal d'instal·lar les dues estacions meteorològiques pròpies que podem trobar a les illes valencianes més emblemàtiques.
La Comunitat Valenciana és terra i aigua, muntanya i mar, zona fronterer, zona de costa, un dels elements més definitoris del territori. 524 km de costa banyada per la mar Mediterrània. En esta mar tenim Tabarca i les illes Columbretes.
Enfront de Santa Pola, 8 km mar endins, tenim Tabarca o l’illa Plana. Un enclavament estratègic ja des d'època romana. Hui dia és l'única illa valenciana habitada, i són més de 50 els tabarquins i les tabarquines que viuen allà tot l'any.
Fins el 23 de setembre del 2017 no teníem informació meteorològica. Una expedició de 36 socis d'AVAMET va eixir de port de Santa Pola per a instal·lar la 22a estació pròpia. Va ser tot un repte, ja que mai abans s'havia instal·lat cap observatori fora dels límits terrestres valencians. Des d'aquell dia tenim dades i imatges actualitzades cada 5 i 1 minut, respectivament.
20 dies després, AVAMET va instal·lar una altra estació a les Illes Columbretes.
A 45 km de la costa de Castelló es troba aquest conjunt d'illes. És un espai natural únic, ja que es tracta de l'única reserva natural protegida des del 1988. Aquest paratge abasta 5.543 ha, de les quals 19 són terres emergides. Destaca per la diversitat biològica, aus en perill d'extinció, vegetació endèmica de l'illa i al fons marí, podem trobar també algues laminars i coral roig, espècies molt difícils de veure al Mediterrani.
El 14 d'octubre d’aquell any es va començar a pujar de dades al web, tot un repte degut a la llunyania amb la costa. Aquestes són les dades més extremes registrades a l'observatori al llarg del passat any 2018:
La característica comuna del clima d'ambdues illes és el notable vent sostingut. Al llarg del 2018, l'Illa de Tabarca té una velocitat mitjana del vent de 14,1 km/h, i les Columbretes de 13,1 km/h. Per a entendre la magnitud d'aquest valor, el podem comparar amb les dades de Xodos, a l'Alcalatén, on hi ha un dels observatoris més destacats quant a ratxes de vent. En aquest poble, situat a 1089 m. d'altitud, la mitjana de 2018 és de 12,6 km/h.
Un altre tret destacable és la poca variació que experimenta la temperatura al llarg d'un dia. L'efecte termoregulador de la mar no permet amplituds tèrmiques molt destacables, i mentre que a terra ferma tenim punts on pot arribar a variar la temperatura fins a 30 °C en un dia, a les illes és molt difícil que ho faça més de 10 °C. Aquest fenomen és més notori a les Columbretes, perquè estan més lluny de la costa. A Tabarca, amb vent fort de ponent, pot arribar la calor al llarg del dia i el fred durant la nit, provinent de l'interior.
Ací teniu dos enllaços als vídeos dels muntatges de les dues estacions:
