El foc devora Grècia

A ningú se li escapa que Grècia està vivint un dels pitjors drames dels últims anys. El foc ha devorat milers d'hectàrees i ha causat la mort de desenes de persones. Una tragèdia que es pot observar des d'un dels satèl·lits de la NASA. 

Un dels factors que han desbordat els serveis d'emergència ha sigut la rapidesa amb què s'ha mogut el foc. L'avanç de les flames ha impedit que molts dels afectats pogueren fugir, la qual cosa explica la gran quantitat de víctimes mortals. 

Hem recordat moltes vegades que, tret dels llamps, les condicions meteorològiques no provoquen els incendis, però sí que poden atiar-los. En extinció d'incendis es parla sovint de la regla del 30. Si tenim temperatures de més de 30 °C, humitats inferiors al 30% i vents superiors a 30 km/h, les flames són molt difícils de controlar. I això és el que ha passat a Grècia. Entre diumenge i dilluns va bufar el vent de nord-oest, que a la zona dels incendis arriba molt sec (podríem fer l'equivalència del ponent a les nostres terres). I va arribar a ratxes de fins a 90 km/h, amb temperatures de més de 35 °C i una humitat baixíssima.

Màximes registrades a Grècia el passat 22 de juliol

A aquest còctel incendiari se li han d'afegir altres factors geogràfics, com són el relleu i la vegetació. Recordem que es tracta d'una zona de boscos de pi i eucaliptus, espècies que cremen amb molta facilitat. I per acabar-ho d'adobar, bona part de les edificacions afectades estaven dins del bosc. Tots aquests factors són familiars perquè tristament és una situació que es repeteix al llarg de tota la ribera mediterrània. 

Tenim un clima on l'estació seca coincideix amb la càlida i amb una vegetació adaptada al foc. A més, el canvi dels usos del sòl i de l'abandonament rural afavoreix grans extensions de superfície forestal. En un entorn com el nostre, no es pot abaixar mai la guàrdia.