La nova PAU, en l'aire davant la convocatòria d'eleccions generals
El govern espanyol no descarta retardar un altre any la implantació de la nova selectivitat si existeix consens entre les parts
L'inesperat avançament de les eleccions generals al 23 de juliol, que ha anunciat aquest dilluns el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, deixa en suspens la implantació de la nova Prova d'Accés Universitari (PAU). La previsió era que aquest model de prova que ha de fer l'alumnat per a poder obtindre plaça en una institució d'educació superior, es posara en marxa el curs que ve, 2023-2024. I que, després d'un període de transitorietat, quedarà definitivament establida el juny de 2028.
Però ara es queda en l'aire i l'executiu, de fet, no ha descartat retardar-lo un any més "si s'arriba a un acord de totes les parts i és raonable", ha afirmat el ministre d'Universitats, Joan Subirats. Una decisió motivada sobretot arran de la petició formulada pel Consell de Rectors de les Universitats Espanyoles (CRUE). Es tractaria, en tot cas, d'ajornar la implantació a 2025 en lloc de començar a aplicar-la el pròxim curs, sempre que siga per raons com la falta de temps o d'adequació i no es tracte d'"un retard indefinit", ha matisat Subirats als periodistes durant una visita a la Universitat de Burgos.
En el projecte de reial decret pel qual es regulen les característiques bàsiques de la prova d'accés a la universitat per al curs 2023-2024 i s'estableix el procediment de càlcul de la qualificació, publicat el mes de febrer passat, el Ministeri d'Educació i Formació Professional eliminava la prova de maduresa i les preguntes tipus test que inicialment tenia previstes per a aquesta nova prova.
Així mateix, Educació augmentava el temps de realització dels exercicis en la nova prova, passant de 90 a 105 minuts perquè, segons justificava el departament dirigit per Pilar Alegría, "es té en compte la lectura de l'exercici, l'anàlisi i producció". Un altre dels canvis que inclou el projecte de reial decret és que l'estudiantat, en el moment de matricular-se a la prova d'accés, triarà entre examinar-se d'Història d'Espanya o Història de la Filosofia. A més, en els territoris amb llengua cooficial s'afegeix un examen de llengua pròpia.
Amb l'objectiu de posar a prova la nova PAU, el Ministeri va fer el mes de març passat un prova pilot en cinquanta centres de totes les comunitats autònomes espanyoles, Ceuta i Melilla, a excepció de les governades pel Partit Popular i Aragó i el País Basc. Aquest assaig incloïa exercicis menys memorístics que reflecteixen situacions de la vida quotidiana.
Educació va descartar retards
Malgrat la petició de les universitats espanyoles d'una moratòria d'un any per a fer els nous exàmens, el Ministeri de Pilar Alegria ja va descartar retardar un any la nova PAU, segons informaren a Europa Press fonts d'aquest gabinet. Els responsables de les proves d'accés a la Universitat de les dèsset comunitats autònomes van advertir fa dues setmanes que és "inviable" preparar l'últim model aprovat de PAU per a 2024 i exigiren a Educació una moratòria d'un any, petició que va ser rebutjada.
En un comunicat, les universitats de tot Espanya subratllaven que "es desconeixen els models d'examen i els criteris de correcció amb el temps suficient, així com el contingut detallat de l'ordre ministerial que regularà les proves", per la qual cosa consideren que "no hi ha temps material perquè els centres organitzen adequadament una programació docent per al curs 2023-2024 ni perquè impartisquen amb garanties la formació prèvia de l'estudiantat". En la mateixa línia, la CRUE advertia que era "imprescindible" retardar el començament del període d'implantació del nou model fins a 2025. "No és realista afirmar que existeix suficient temps per a posar en marxa aquest model en 2024 i perjudicarà greument l'estudiantat que aquest curs estiga matriculat en primer de batxillerat", manifestava.
La convocatòria anticipada d'eleccions generals no afectarà la PAU prevista per a enguany, que començarà el 5 de juny a Espanya. L'alumnat de Cantàbria, Madrid, Múrcia i La Rioja serà el primer que s'examinarà, segons la recopilació realitzada per Europa Press. A la Comunitat Valenciana la selectivitat començara un dia més tard, el 6 de juny.
