Xiqueta, de 13 a 17 anys, agredida per un familiar: el perfil de les víctimes d'abusos sexuals a menors

Xiqueta de 13 a 17 anys i que pateix abusos per part d’un familiar o algun home del seu entorn més pròxim. És el perfil més repetit entre els menors víctimes d’abusos sexuals que atén la fundació ANAR, d’assistència als xiquets i adolescents. L’agressor, per la seua banda, en el 80% dels casos és familiar o de l’entorn en els casos en què ells són més majors, mentre que en els casos en que els abusos es cometen entre menors d’edats semblants, els agressors solen provindre del context escolar.

És la radiografia dels abusos sexuals a menors que ha fet la fundació ANAR, que treballa per l’assistència i la promoció dels drets de la infància, i que només l’any passat va gestionar 1.297 casos de víctimes menors. La xifra creix fins als 6.183 casos en l'última dècada, com ha admés la directora de les línies d’ajuda d’aquesta entitat, Diana Díaz, en Les notícies del matí.

Aquesta fundació ha fet un estudi sobre l'evolució dels abusos sexuals en la infància i adolescència a Espanya en l'última dècada. Les dades que han aflorat són preocupants, a pesar que, com ha explicat Díaz, molts casos d’abusos sexuals no transcendeixen.

“En el 80% dels casos l’agressor no va deixar cap empremta de l’abús”, lamentava la representant d’ANAR. A aquesta circumstància s’afig el fet que només el menor, la mateixa víctima, puga aportar un testimoni dels fets, que en moltes ocasions no s’atreveixen a denunciar.

En aquest sentit, Díaz ha fet una crida per a considerar els abusos sexuals en el sentit més ampli: “Tots tenim al cap que una agressió sexual és una violació, però també és un abús l’exposició del menor a material pornogràfic o els tocaments”, posava com a exemple la responsable de les línies d’ajuda de la fundació ANAR en Les notícies del matí.

Per aquesta raó, Diana Díaz feia una crida perquè els adults de l’entorn més pròxim als menors estiguen atents als símptomes que puguen ocultar un possible abús, entre els quals ha citat l’aïllament, el rebuig a alguns adults, dibuixos que manifesten l’abús o algun joc que no siga propi de la seua edat.

D’altra banda, la representant d’ANAR ha convidat els pares a supervisar els continguts que veuen els adolescents, per exemple en internet, perquè no estiguen exposats a la pornografia. Díaz assegura que “al voltant dels 12 anys, els menors ja estan exposats a altes dosis de porno i, a més, de manera continuada”, advertia la responsable de les línies d’assistència de la fundació ANAR.

Els problemes a casa, darrere de la majoria de desaparicions de menors

Coincidint amb el dia internacional dels menors d’edat desapareguts, la fundació ANAR va atendre 1.172 casos d’aquest tipus l’any passat. La majoria d’ells atenien a fugues per iniciativa pròpia dels mateixos menors per causes com “els problemes de convivència o els abusos sexuals” que vivien en l'entorn familiar, com ha detallat Diana Díaz.

La següent causa més repetida entre els menors en parador desconegut, 212 situacions, va ser l’expulsió de la llar. En aquest punt, la representant d’ANAR ha admés que hi ha famílies que tenen problemes de convivència amb els fills o que aquests poden presentar conductes violentes que aboquen a situacions desesperades que acaben amb l'expulsió de casa, però ha recordat que l’abandó d’un menor d’edat és un delicte.

Per això, en la seua intervenció en Les Notícies del matí, Diana Díaz ha instat les famílies que es troben en situacions com aquestes, i que poden conduir a situacions desesperades, a acudir als organismes que poden buscar una eixida a aquesta situació preservant totes les persones, progenitors i menors, implicades.

Els segrests parentals es disparen

També durant l’any passat, la fundació ANAR va atendre 101 casos de segrests parentals, que van suposar un 8,6% de les desaparicions, encara que s’han incrementat quasi un 50% respecte a l’any anterior, com adverteixen des d'aquesta entitat que treballa pels drets de la infància.

Es tracta, en la majoria de casos, de segrests que cometen un dels dos membres de parelles mixtes, que sol ser estranger. En situacions com aquestes, la situació es complica quan al menor se l’emporten fins a països que no han subscrit el Conveni de la Haia, com apunten des d’ANAR.

Per últim, aquesta entitat que treballa pels drets de la infància ha destacat l'increment de casos de segrestos amb finalitats criminals, que són la causa de desaparició més greu. La fundació ANAR va tindre constància de 18 casos al llarg de l’any passat, el que suposa un augment del 125% respecte a 2020, quan van tractar huit casos.