Vint anys de la llei de matrimoni igualitari: 9.355 casaments a la Comunitat Valenciana
Des del 2018 ha canviat la tendència a Espanya i les parelles de dones es casen més que les d’homes
Espanya celebra este dilluns, 30 de juny, el vinté aniversari de l’aprovació al Congrés de la llei del matrimoni igualitari. Des d’aquella data, la Comunitat Valenciana ha celebrat 9.355 casaments entre persones del mateix sexe, i se situa com la quarta autonomia amb més matrimonis al conjunt de l’Estat, només per darrere de Catalunya (15.900), Madrid (14.790) i Andalusia (11.809).
La llei espanyola va ser la quarta que es va aprovar en el món, per darrere dels Països Baixos i Bèlgica i l'endemà passat que la del Canadà. Però va ser la tercera que va entrar en vigor, el 3 de juliol del 2005.
Entre 2005 i 2023, període del qual existeixen dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), més de 75.000 parelles del mateix sexe s'han casat a Espanya des de l'aprovació de la norma. Si bé ells (40.397 matrimonis d’homes) han protagonitzat més unions que elles (35.164 matrimonis), les dones s'han casat més que els homes en els últims sis anys. En el mateix període s'han casat 3,18 milions de parelles conformades per un home i una dona.
Les dones es casen més que els homes en l’actualitat
Des de l’entrada en vigor de la llei, les parelles d'homes es van casar en percentatge més alt que les de dones. Tot i això, el 2018 este fet ha canviat i elles han començat a formalitzar més les relacions. Una tendència que també es manté a la Comunitat Valenciana, que el 2023 va acollir 843 matrimonis del mateix sexe: 447 entre dones i 396 entre homes.
Encara que el nombre d'unions d'homes supera el de dones, hi ha uns certs territoris on elles s'han casat més: Aragó, Castella i Lleó, Castella-la Manxa, Extremadura, Múrcia, Navarra, el País Basc, La Rioja i Melilla.
El matrimoni homosexual, una realitat en 39 països
Només 39 dels vora 200 estats reconeguts al món permeten el casament entre parelles del mateix sexe. L’últim a aprovar la llei del matrimoni igualitari ha sigut Tailàndia, que ho va fer al gener d'enguany.
El primer país a autoritzar el matrimoni homosexual va ser els Països Baixos, el 2000. La llei va entrar en vigor l'1 d'abril del 2001 i eixe mateix dia es van celebrar a Amsterdam les primeres quatre bodes de persones del mateix sexe. Els seguirien Bèlgica el 2003, i el Canadà i Espanya el 2005.
Continuaria Sud-àfrica (2006); Noruega i Suècia (2009); Portugal, Islàndia i l'Argentina (2010); o Dinamarca (2012). Hi ha estats que permeten les unions civils de persones del mateix sexe, amb drets iguals o similars als del matrimoni, però sense eixa denominació, com ocorre a Croàcia, Xipre, Hongria, Itàlia o la República Txeca. En altres casos com el d'Israel no s'oficien bodes homosexuals, però sí que es permeten els matrimonis del mateix sexe contrets en l'exterior.
A Europa, un total de 22 països admeten estos matrimonis: Alemanya, Andorra, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Eslovènia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Islàndia, Luxemburg, Malta, Noruega, els Països Baixos, Portugal, el Regne Unit, Suècia, Suïssa i Liechtenstein. I en onze del continent americà: l'Argentina, el Brasil, el Canadà, Xile, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, l'Equador, els Estats Units, Mèxic i l'Uruguai. Completen la llista Sud-àfrica, Austràlia, Nova Zelanda i Taiwan (illa semiautònoma de la Xina), primer lloc d'Àsia a legalitzar el matrimoni entre persones del mateix sexe.
A més del Nepal —no hi ha encara una llei definitiva, però per una orde del 2023 del Tribunal Suprem existeixen registres temporals per a esta mena de bodes en tot el país— i Tailàndia, on el 22 de gener del 2025 va garantir a les unions LGTBIQ+ els mateixos drets dels quals gaudeixen les heterosexuals.
