Vint anys del matrimoni igualitari, una llei que ha permés més de 75.000 casaments des del 2005

Arriba un altre 28 de juny, Dia Internacional de l'Orgull LGTBIAQ+, però, en este cas, doblement especial, perquè a penes en dos dies es complixen vint anys des que entrà en vigor el matrimoni igualitari a Espanya. Una reforma de la llei que, fins ara, ha permés que almenys 150.000 persones hagen pogut contraure matrimoni, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística.

Des d'aquell històric 30 de juny del 2005, més de 75.000 parelles han pogut casar-se a l'estat espanyol gràcies a la llei del matrimoni igualitari: 40.397 han sigut entre homes i 35.164, entre dones. En el mateix període a la Comunitat Valenciana hi ha hagut 4.973 casaments entre homes i 4.382, entre dones.

Al llarg d'estos vint anys, el nombre de casaments generalment ha augmentat de manera progressiva, a excepció de l'any de la pandèmia, que va afectar el percentatge d'una manera notable. És especialment cridanera la dada del 2006, l'any següent a aprovar-se la norma, que presenta un nombre elevat de casaments, fet que demostra que era una llei molt esperada per la societat.

En el 2023, últim any del qual es té registres, a Espanya van tindre lloc 6.772 matrimonis, mentre que a la Comunitat Valenciana n'hi va haver 843. Unes dades que es preveu que augmenten en el futur i que ens parlen d'una societat més justa i avançada.

Vint anys construint una nova societat

Els primers que van formalitzar el tràmit a casa nostra van ser una parella de Crevillent (Baix Vinalopó), que es van convertir en la tercera de tot Espanya. Ells són Salva Mas i Tano Torres, que es van casar un mes després d'aprovar-se la llei a les Corts Generals. "Ho vam fer per normalitzar-nos nosaltres i normalitzar-nos de cara a la societat, en papers", manifesta Mas. "Parlem d'igualtat entre persones, no entre sexes, entre persones", afegeix.

Però darrere d'ells van arribar moltes més parelles gais i lesbianes a Espanya i a la Comunitat Valenciana, com és el cas d'Isabel Descals i Begoña Gómez, que es van casar el 2011. "No era només que tu et veres en les mateixes garanties i drets que les altres persones, sinó que la societat et reconeguera com a tal", expressa Descals.

"Va propiciar una legitimació de les nostres vides i les nostres famílies, i açò també ha construït en vint anys una societat en la qual que es casen dos homes i dos dones ja no és notícia", comenta l'activista LGTBIQ+ José de Lamo, casat el 2006 amb el també activista Sergi Campillo.

Això sí, malgrat els drets conquistats, també alerten que no s'ha d'abaixar la guàrdia davant de l'ona reaccionària que lluita per a revocar els drets del col·lectiu. "Entenguem on estem: hi ha una guerra per part dels ultraconservadors contra els drets conquerits en les últimes dècades pels països occidentals, i eixa guerra l'hem d'identificar per a posar-li fre", conclou Campillo.

"Ara més que mai: Orgull"

Este dissabte, 28 de juny, a les 19:30 hores, els col·lectius LGTBIAQ+ i totes les entitats i persones particulars que defensen la diversitat marxaran en manifestació des del pont de l’Exposició fins a la plaça de l’Ajuntament amb el lema "Ara més que mai: Orgull", en defensa dels drets LGTBIAQ+". "Igual com hem lluitat per a conquistar els nostres drets, lluitem per a conservar-los: no pensem fer cap pas arrere", apunta Fran Fernández, coordinador general de Lambda.

En un vídeo compartit en xarxes per Lambda per a animar la gent a unir-se a la marxa, se centren en el fet que eixir de l'armari encara suposa un problema per a molta gent LGTBI. És un exemple bàsic que demostra que, a pesar de tots els avanços, encara queda camí a fer cap a la igualtat. Tot això ho resumix el lema que tanca el vídeo: "Quan encara costa eixir, és perquè cal continuar eixint", fent al·lusió a la necessitat de continuar reivindicant els drets i llibertats de la gent LGTBI.