Un alacantí que ha optat per l'eutanàsia explica en primera persona el procés de triar una “bona mort”
Nacho Abad va decidir acollir-se a este dret després d’una diagnosi de càncer amb metàstasi
“Són les cinc de la vesprada del 13 d'octubre de 2025. Demà dia 14 a les deu del matí, fent ús del meu dret a triar esta manera de morir, tinc programada la meua eutanàsia, la meua bona mort”. Amb estes commovedores paraules comença la carta de comiat d’Ignacio Abad, un meteoròleg de l’Aemet d’Alacant amb metàstasi que ha decidit escollir la forma d’abandonar este món, mentre encara era amo de la seua voluntat.
Amb 68 anys li van diagnosticar metàstasi òssia fa uns mesos i, tot i que en un primer moment va decidir sotmetre’s al tractament de quimioteràpia, poc després va canviar d’opinió i va decidir acollir-se al seu dret a la “bona mort”, com ell li diu, recollit en la llei aprovada el 2021.
El procés ha durat uns mesos, ja que s’han de passar diverses revisions abans de rebre l’autorització. Eixe temps l’ha passat ingressat en l’hospital Doctor Balmis d’Alacant. El que és ideal és que el pacient puga tancar la seua etapa en este món a sa casa, però les circumstàncies de Nacho no ho han permés. Durant estos tres mesos ha tingut “el plaer absolut” de viure secundat per la unitat d'hospitalització a domicili, la d'oncologia i la de cures pal·liatives de l'esmenat hospital. Un temps en què assegura que ha comprovat que “estos equips d'excel·lents professionals, treballant amb els mitjans justos, han fet per mi per a millorar les meues condicions de vida, ocupats exclusivament en l'atenció del pacient”.
Durant estos mesos ha posat en ordre els seus assumptes i s'ha anat acomiadant de totes les seues amistats, que l’han visitat en l’hospital per acompanyar-lo en el procés. En els últims moments va estar acompanyat de les germanes i un amic, i se’n va anar tranquil·lament després de prendre un medicament que li va permetre mantindre la consciència fins al final.
El temps que ha passat en l’hospital esperant que li autoritzaren acollir-se al dret a l’eutanàsia ha estat ben aprofitat. Ha escrit un llibre amb les seues reflexions sobre la malaltia i la fortuna de poder escollir com ens n'anem d’este món.
En la carta que ha escrit per dir adeu, explica que ho fa perquè no ha volgut arribar “a les dures condicions vitals a les quals arriben tantes persones abrasades pel dolor i mantenint-se amb vida, algunes vegades, en contra de la seua pròpia voluntat”. Per això, ella que arriba “en bones condicions mentals”, vol “alçar esta bandera per ells que no poden fer-ho”.
Així mateix, reivindica més ajuda per al servei de cures pal·liatives, “el personal dels quals supleix amb el seu esforç els escassos recursos dels quals es disposa”. En el seu cas, explica, hagueren de recórrer a una psicòloga externa perquè en l’hospital no hi ha cap en plantilla “en un servei com este en què resulta imprescindible tant per al pacient com per als seus familiars”.
Finalment, conclou la carta cridant “Visca la vida i visca la llibertat!”.
