La història de superació de Tatiana Roig, periodista i artista plàstica amb l’artritis reumatoide

“Soc Tatiana Roig, periodista i artista plàstica, tinc quaranta anys i artritis reumatoide”. Així es presenta esta valenciana que, malgrat conviure amb una malaltia crònica, ha convertit el seu diagnòstic en un exemple de lluita i resiliència. Hui, Dia Mundial de l’Artritis Reumatoide, Tatiana compartix una història de superació que va començar fa cinc anys, en plena pandèmia.

“Vaig perdre tota la mobilitat de les articulacions”, recorda. “No podia moure els dits ni les mans, no podia pentinar-me, ni rentar-me les dents, ni cuidar la meua filla, i només tenia 35 anys”. El diagnòstic li va arribar com un colp inesperat: “Vaig anar a la consulta i el metge em va dir que tenia artritis reumatoide. Li vaig preguntar si tenia cura, però em va contestar que no. Em vaig espantar molt, no podia moure cap articulació del cos, era com un robot”.

Un tractament “miraculós”

Tot va canviar quan va rebre una telefonada de l’Hospital La Fe de València, on li van oferir participar en un tractament biològic experimental. “Em van dir que era un tractament nou que només havien provat amb huitanta persones, i en només dos setmanes vaig començar a obrir les mans. Va ser miraculós per a mi”.

Des d’aleshores, Tatiana ha convertit la seua recuperació en un projecte vital. “Sempre havia volgut fer judo. Estos cinc anys he anat evolucionant molt i, amb dedicació i exercicis de força, he aconseguit fer arts marcials. Abans no podia fer res; vaig haver de reaprendre a moure els dits, les mans i els genolls, i he tardat cinc anys a fer dominades”.

La seua constància i esperit esportiu l’han portada a córrer una mitja marató i a pujar el pic de l’Aneto. “Això sí que va ser un repte amb artritis reumatoide!”, conta amb un somriure. “Ara cada any faig una escalada de 3.000 metres, ja en porte quatre”.

“L’art va ser la meua cura”

Quan la malaltia va arribar, la seua carrera artística tot just començava a despuntar. “Tinc el meu estudi a casa, i en el 2020 no podia pintar amb pinzell, havia de fer-ho amb les mans i els braços. M’havien d’ajudar a carregar els llenços, no tenia força ni per a encetar una botella, perquè se’m queia de les mans. Però estic contenta, perquè l’art m’ha ajudat; va ser la meua cura”.

El seu cas ha despertat l’interés del personal mèdic de La Fe, que estudia com ha pogut recuperar un nivell de forma tan alt. “M’estan analitzant la sang, perquè no és normal que una persona amb artritis reumatoide siga runner, escaladora i judoka. Els metges estan impressionats: estic més forta que abans”.

Tatiana atribuïx el seu estat actual a “una combinació de medicació, alimentació antiinflamatòria, esport i, sobretot, una actitud positiva”. I envia un missatge a les més de 50.000 persones que conviuen amb artritis reumatoide a la Comunitat Valenciana: “La clau és no rendir-se mai. Amb paciència, ciència i alegria, es pot viure plenament, fins i tot amb una malaltia com esta”.