EN CONTEXT | Els robatoris de coure es disparen un 71% en cinc anys

Els robatoris de coure s’han disparat un 71% en cinc anys i els lladres són capaços de pujar fins a catorze metres d’altura per a fer-se amb este material tan valuós. La dificultat d’este procés i els danys milionaris que provoquen no aturen les màfies i, de fet, la Guàrdia Civil ha detingut 82 persones en un sol mes.

Vicente Amigó, catedràtic de l’Institut de Materials de la UPV, explica que el coure “és prou dúctil, no hi ha cap problema a tallar-ho quasi amb tisores domèstiques”. Açò i la presència pertot explica que a Espanya hi haja un furt de coure per hora. El preu de la tona de coure ha crescut un 20% en l'últim any al mercat de Londres i ja se situa en els 9.300 euros la tona.

A l’estació de trens de Massalfassar (Horta Nord) van furtar mil metres de coure, la qual cosa va alterar tot el servei de circulació. El personal tècnic va tardar huit mesos a restablir-lo. A Catalunya, el furt de quaranta metres d’este metall va fer que Rodalies col·lapsara i la reparació va costar quinze milions d’euros. 

Amigó remarca que el dany causat pels lladres multiplica "moltes vegades per cent el que poden traure com a benefici". Després de la plata, el coure és el millor metall conductor i es pot trobar en molts aparells: un telèfon mòbil en conté 15 grams, un ordinador portàtil, mig quilo, i un vehicle elèctric, fins a 33 quilos.

No tot el comerç de coure és il·legal, però. En ferralleries com la de Serhi Beznossenko tot el procés està estrictament regulat. Fins a quatre tones compren cada mes per 6,7 euros el quilo, per a la posterior revenda. Estes operacions queden registrades amb el DNI de qui s'acosta a l'establiment amb ferralla, per a evitar que arribe material furtat.