Els més de 2.200 m³/s mesurats al barranc de Poio podrien ser només un terç del cabal total que va arribar a Paiporta

Entre 6.000 i 7.000 m³/s: és el cabal total que podria haver arribat a tindre la barrancada que va arrasar els municipis de l’Horta Sud el 29 d’octubre. Esta és una de les hipòtesis amb què treballa un equip d’investigació format per experts de la Universitat de València (UV), Aemet i Avamet, que han posat el focus en un element que, fins ara, no havia rebut massa atenció.

La gran majoria de les perquisicions sobre el que va passar eixa fatídica vesprada han posat la paraula “Poio” en el punt de mira. “La barrancada a Xiva ajuda” a què l’atenció es fixe en este punt de la conca, expliquen els autors de l’estudi: “Els antecedents i la mala fama de la rambla ho confirmen”. Un altre element decisiu és el registre rècord de 2.283 m³/s que va marcar, abans de trencar-se, l'aforament de Poio a Riba-roja cinc minuts abans de les 19:00 h. 

Però pocs metres per baix —és a dir, cap a l’est d’eixe punt d’aforament—, la rambla rep les aportacions d’altres dos barrancs: el de Gallego i el de l’Horteta, que conflueix amb Poio al terme de Torrent. Dos barrancs que van arreplegar molta aigua de poblacions on va ploure torrencialment eixe dimarts d’octubre, però dels quals no es van enregistrar cabals. 

La destrossa dels arcs medievals del pont de Torrent, dels quals només es va salvar un dels ulls, dona bona mostra del descomunal cabal que baixava pel barranc de l’Horteta. La força de Gallego, per la seua part, va ser capaç de moure, fins i tot, l’estructura de ciment del pont del bypass, prop de l’A-3. 

Segons la investigació, liderada pel geògraf de la UV Alejandro Pérez Cuenca, la informació recollida per pluviòmetres de fins a sis organismes diferents deixen constància de registres per damunt de 600 i 700 l/m² en dos punts de Torís que alimenten Gallego i l’Horteta. Els hipotètics cabals d’estos barrancs podrien haver sigut, detallen, quasi equivalents al de Poio; per tant, la suma de les aportacions d’aigua podria arribar a triplicar eixe registre de més de 2.200 m³/s. 

“Això és difícil”, matisa l’investigador de la UV: reconeix que el més probable és que no s’arribaren a ajuntar “els tres pics de riuada de tres aportacions”. Una altra possibilitat és que cada barranc tinguera el seu cabal màxim en un punt horari diferent; però en tot cas, subratllen els investigadors, el desfasament horari va ser de pocs minuts. En estos moments, la hipòtesi que sembla més convincent és que va ser “l'Horteta o, en tot cas, el conjunt de l’Horteta i Gallego” els que van “colpejar primer”. És a dir, que l’impacte inicial de la barrancada seria responsabilitat d’estos dos barrancs més menuts, als quals es va afegir posteriorment l’aigua que havia arreplegat la rambla de Poio en zones de l’interior, com ara Xiva.   

De fet, l’hora a la qual va arribar a Paiporta el “tsunami” del que parlen les víctimes és pràcticament la mateixa a la qual l’aforament de Riba-roja va enregistrar el cabal màxim. Per a Pérez Cuenca, este fet demostra que “és impossible que l’aigua que trenque l’aforament siga la responsable” d’eixa gran primera onada que va arrasar els municipis de l’Horta Sud.