El veïnat de les Coves de Paterna exigeix un pla de regeneració integral de la zona

Denuncien que aquest bé d’interés cultural està molt deteriorat per culpa de la falta de manteniment de l’Ajuntament

El veïnat de les Coves de Paterna reclama un Pla de Regeneració Integral
El veïnat de les Coves de Paterna reclama un pla de regeneració integral / À Punt NTC

Les coves de Paterna i la seua torre són bé d’interés cultural (BIC) i mundialment famoses des que Pedro Almodóvar les utilitzara com a escenari de la seua pel·lícula Dolor i gloria, però el veïnat del municipi denuncia que estan en molt mal estat i abandonades per l’Ajuntament.

Diverses associacions veïnals, entre elles la Federació d’Associacions de Veïns de Paterna (Favepa) i l’Associació de Veïns de les Coves de la Torre, s’han concentrat aquest dijous a les immediacions de les coves per a protestar pel greu deteriorament que pateixen. 

El principal problema que tenen, explica Julia Fuentes, habitant d’una de les coves, són les filtracions d’aigua. Segons el seu testimoni, quan plouen molt, s'amera el terreny situat damunt de les coves, que és tot de terra, i acaba filtrant-se, juntament amb la calç de la terra, a les vivendes. Assegura que ha hagut de canviar llit de lloc perquè li queia tot damunt quan estava dormint.

També pateixen problemes de brutícia, assenyala, ja que la gent no sap que estan habitades i llança pedres, ferros o, fins i tot, bosses amb excrements de gossos. I, a més, s’organitzen botellots fins a altes hores de la matinada amb les conseqüents molèsties pel soroll i les deixalles que generen. 

El president de la Federació de les Coves de la Torre, Fernando Sanz, ha explicat a À Punt Notícies que la concentració de hui té com a objectiu que l’Ajuntament de Paterna els escolte, perquè ho han intentat moltes vegades però sempre de forma infructuosa. Denuncien que fa uns anys hi havia una partida d’1.800.000 euros pressupostada per a regenerar la zona i posar en valor aquest patrimoni històric tan valuós, però que ha desaparegut.

Sanz assenyala directament l’Ajuntament com a gran responsable de la situació actual de les Coves perquè no es fa càrrec de cuidar i mantindre en condicions la part superior (que correspon al sòl municipal) i que, només amb el manteniment interior que du a terme el veïnat, no és suficient per a detindre ni pal·liar el deteriorament.

A més, de les 500 coves que hi havia censades fa uns anys, amb més de 2.000 persones habitant-les, només en queden 38, i que la gran majoria de les que estan buides s’han enfonsat a causa de la manca de manteniment. Per això demanen un pla de regeneració integral d’aquest patrimoni tan escàs que permeta que les puguen llegar a les generacions vinents en les mateixes condicions en què els van arribar. 

També et pot interessar