València commemora mil anys de persecució romaní amb un seminari internacional

El poble gitano recorda aquest mes de novembre la invasió de Kannauj, antiga capital intel·lectual de l'Índia del Nord, per part del sultà Mahmud de Ghazni, qui pretenia esclavitzar als seus habitants. “Han transcorregut mil anys i la persecució encara no ha cessat”, és la conclusió que comparteixen els participants en el seminari internacional celebrat aquest dimarts a València.

Aquesta commemoració a l'hivern de 1018, any en què la població gitana es va veure forçada a fugir cap a Occident, ha comptat amb una exposició en el palau de Pineda i un seminari en el qual reivindicar l'absència de continguts sobre història i cultura gitana en els entorns acadèmic i polític, així com el tractament negatiu dels mitjans de comunicació.

“Volem fer-nos veure i recordar que el poble gitano fa més de 500 anys que es va establir a Espanya”, ha emfatitzat José Alfredo Maya, president de la Federació Maranatha, a més de reivindicar la implicació del poble gitano en les institucions “per a ser partícips del canvi”. “No es pot treballar amb els gitanos sense els gitanos”, ha conclòs.

Organitzada per la Federació Maranatha, en aquesta trobada han participat veus reconegudes per la lluita contra la discriminació romaní en diferents àmbits, com, per exemple, Marcel Courthiade, doctor en lingüística en la Universitat de la Sorbona a París; el president de la Fondazione Romani Itàlia, Nazzareno Guarnieri, o el cronista de l'emissora sueca Ràdio Romano, Adam Parno. Tots ells han destacat les característiques úniques de l'ètnia gitana, els seus valors i la seua cultura, així com la seua contribució a Europa. “La comunitat gitana ha de sentir-se orgullosa de constituir un exemple d'integració i convivència, perquè mai ha sotmés altres pobles”, ha manifestat Courthiade durant la conferència sobre les conseqüències de la diàspora.