València acollirà un congrés amb especialistes en restauració de béns culturals afectats per fenòmens extrems

València acollirà del 20 al 22 de febrer el congrés internacional EXCISS 2025, que reunirà especialistes de tot Europa en la conservació i restauració de béns culturals afectats per fenòmens extrems. El fòrum —que es desenvoluparà a la Universitat Politècnica de València— estava previst per al mes de novembre passat, però el van ajornar degut a l'efecte de la riuada i barrancada.

"L'ajornament va sorgir del compromís amb els damnificats per la dana, amb el convenciment que este esdeveniment, aprofitant la presència a València d'experts i expertes en la matèria, havia de reflexionar sobre el que havia ocorregut en general i —especialment— sobre els efectes en els nostres béns culturals", explica el director de l'Institut de Restauració del Patrimoni de la UPV, Francisco Juan.

Com d'urgent ha de ser la recuperació del patrimoni cultural en situacions de desastre? Quin ha de ser l'orde de prioritat? Existeixen criteris o procediments sistemàtics per a jutjar-ho? Estes són algunes de les qüestions que s'hi plantejaran. Francisco Juan assenyala que la recuperació patrimonial es pot abordar també des d'un punt de vista sociològic, perquè presenta un "vessant simbòlic i col·lectiu".

"En una primera fase, el rescat de l'emergència i garantir la seguretat de les persones és la prioritat. No hi ha res per damunt d'això. A partir del pas següent, podem començar a discutir les prioritats: les cases, els béns que tenen valor en l'estructura socioeconòmica... Però també hi ha objectes que no són tan vitals i que poden no tindre valor monetari, i crec que s'han de tindre en compte perquè apuntalen la sensació de resiliència", assevera Juan.

Projectes per a rescatar la memòria

Recorda la importància d'iniciatives com la restauració de les fotografies personals que va devorar el fang de la barrancada. Un centenar d'estudiants i graduats de la Universitat Politècnica de València, vinculats majoritàriament al Departament de Conservació i Restauració de Béns Culturals, han participat en un projecte per a rehabilitar les imatges i, amb estes imatges, els preuats records.

En la mateixa direcció, després de la riuada, la Universitat de València, en col·laboració amb la resta d'universitats públiques valencianes, ha impulsat el projecte Salvem les Fotos, mitjançant el qual persones voluntàries restauren la memòria destrossada pel pas de la dana i que tenen "un valor incalculable".

"Quan veus això, t'adones que tots fem les mateixes fotos. Però cadascú les seues, amb la seua gent. Si s'acabara el món, n'hi hauria prou que sobrevisquera un sol àlbum familiar per a poder entendre com era la vida en la Terra", apunta Rosina Herrera, restauradora especialitzada en fotografia del Grup Espanyol de l'International Institute for Conservation i voluntària en esta iniciativa.

Efectes derivats del canvi climàtic

A més de la dana, el Congrés Internacional posarà en comú experiències sobre com salvaguardar els béns culturals afectats per altres catàstrofes, com són incendis, terratrémols, tsunamis, volcans, guerres i altres efectes derivats del canvi climàtic.

Els organitzadors de la trobada han incorporat al programa una sessió específica de debat sobre els efectes de la dana, obert a més al públic en general. La sessió tindrà lloc el divendres 21 de febrer, a les 16 hores, al Saló Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència de València.

Durant la cita també es donaran a conéixer els resultats d'un estudi que està fent l'Institut de Restauració del Patrimoni, recaptant les opinions tant de personal expert com de població afectada per la dana.