Una campanya convida a compartir ‘selfies’ amb els dits en forma de A per a recolçar l'acollida de refugiats i refugiades

L'Ajuntament de València llança #JosócA perquè la ciutadania compartisca instantànies fins al 31 de juliol.

Cartell de la campanya #JosócA
Cartell de la campanya #JosócA

L'Ajuntament de València ha llançat la campanya #JosócA perquè la ciutadania contribuïsca a la difusió del que significa que València siga ciutat refugi. Es tracta d'una iniciativa pensada per a les xarxes socials i que compta amb tres espais físics, concebuts com a photocalls, perquè la gent es faça les fotos que després compartiran en línia. La campanya proposa que la gent que participe es faça fotos formant una "A" amb les mans per a mostrar suport a la declaració de València com a ciutat refugi. Aquestes instantànies es poden compartir en les xarxes socials fins al 31 de juliol amb l'etiqueta #JosócA. Els photocalls que ha habilitat l'ajuntament estan situats al Mercat Central, l'Estació del Nord i els Jardins de Vivers.

Segons fonts municipals, el lema destaca la lletra A d'Acolliment, justíciA, drets humAns, solidAritat, interculturAlitat i cooperAció. Neus Fàbregas, responsable de Cooperació i Migració de l'Ajuntament, destaca que quan el govern local va aprovar la declaració de ciutat refugi en el ple de setembre de 2015, va adquirir un compromís perquè València fóra una ciutat de protecció, igualtat i en la qual es reconegueren els drets de totes les persones sense exclusió, en la qual es garantira la vida, la llibertat i el benestar. 

Emmarcada en aquesta declaració, la campanya #JosócA aposta per un model participatiu per part de la ciutadania. Segons Fàbregas, “l'objectiu és treballar per polítiques públiques d'acollida i d'inclusió que permeten a les persones que venen d'altres llocs, trobar una ciutat de drets, igualtat i interculturalitat per a poder desenvolupar els projectes vitals que totes les persones somien”.

Encara queda molt per caminar

La regidora ha garantit que el compromís de València amb la responsabilitat de ser ciutat refugi segueix avant: “Ho estem fent des de fa tres anys amb millors polítiques d'acollida, processos d'inclusió, accés als drets més bàsics, foment de l'associacionisme de migració o acompanyant l'empoderament de la participació ciutadana”.

No obstant això, Fabregat també ha subratllat: “encara queda molt per a caminar: Perquè, lamentablement les competències de migració i refugi són estatals […]. Mentre les ciutats intentem millorar la vida de les persones que fugen, les polítiques exteriors i d'interior són cada vegada més excloents, violentes i fins i tot, maten”. 

També et pot interessar

stats