Un gen determina si les cèl·lules del càncer de mama faran metàstasi o es mantindran 'adormides'

Un estudi de l’Institut de Neurociències d’Alacant identifica el gen Prrx1 com a regulador clau del comportament tumoral i obri la porta a millorar el pronòstic dels pacients

De d’esquerra a dreta i de dalt a baix els investigadors Joan Galcerán, Berta L. Sánchez-Laorden, Khalil Kass Youssef, Raúl Jiménez Castaño, Ángela Nieto i Nitin Narwade
De d’esquerra a dreta i de dalt a baix els investigadors Joan Galcerán, Berta L. Sánchez-Laorden, Khalil Kass Youssef, Raúl Jiménez Castaño, Ángela Nieto i Nitin Narwade / N CSIC-UMH

Un gen pot determinar si les cèl·lules responsables del càncer de mama tenen capacitat per a formar metàstasi, o si, per contra, es mantenen en un estat adormit, segons un estudi que podria ajudar a identificar tumors amb més risc de propagació i millorar la classificació dels pacients.

La investigació, liderada per l’Institut de Neurociències d’Alacant —centre mixt de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (UMH) i el CSIC— ha identificat el gen Prrx1 com un regulador clau del potencial metastàtic del càncer de mama. Els resultats s’han publicat en la revista Nature Communications.

L’estudi conclou que la capacitat de fer metàstasi no és aleatòria, sinó que està condicionada per nivells concrets d’activitat d’este gen en el tumor primari.

Quan el gen presenta una activitat intermèdia, les cèl·lules aconseguixen un equilibri que facilita la seua mobilitat i divisió, cosa que afavorix la capacitat per a colonitzar altres òrgans. En canvi, nivells molt alts o molt baixos poden fer que les cèl·lules queden inactives o perden la capacitat d’implantació.

Aplicació clínica potencial

Segons el CSIC, identificar les cèl·lules amb capacitat metastàtica és un dels grans reptes en oncologia, i este treball apunta que podrien detectar-se ja en el tumor original.

Els investigadors han utilitzat models de ratolí i dades de pacients per a descriure una població cel·lular situada en el marge invasor del tumor, capaç d’alternar entre invasió, divisió o estat latent.

El treball, desenvolupat pel laboratori de Plasticitat Cel·lular en Desenvolupament i Malaltia dirigit per Ángela Nieto, ha comptat amb tècniques de genètica, anàlisi cel·lular i bioinformàtica per a reconstruir el comportament d’estes cèl·lules.

En col·laboració amb la Universitat Autònoma de Madrid i el centre MD Anderson Cancer Center, els investigadors han detectat patrons similars en mostres de pacients, fet que suggerix que este mecanisme podria tindre utilitat per al pronòstic i la classificació clínica del càncer de mama.

També et pot interessar

stats