Un expert en excarceració: “es pot moure el comboi a un lloc sense desnivell o treballar 'in situ' amb menys comoditat”
Pepe Ortiz, bomber amb àmplia experiència en rescats, explica en Les notícies del matí les dificultats a les quals han hagut de fer front els efectius que han ajudat a traure les víctimes
El talús on han quedat els dos primers vagons de l’Alvia que va descarrilar a Adamuz (Còrdova) després de xocar amb el tren Iryo dificulta les tasques de recuperació dels cossos sense vida que hi ha a l’interior, per tant, els servicis de rescat tenen dos alternatives: moure els vagons fins a un lloc més pla o intervindre en el talús. “Han quedat en un desnivell, és millor moure el comboi a un lloc segur per a començar a treballar i anar retirant la ferralla o deixar els vagons on estan, però no es treballa en la mateixa comoditat”. Són les alternatives que veu Pepe Ortiz, un bomber del Consorci provincial de València, i expert en excarceració que ha estat este dimarts en Les notícies del matí.
Ha apuntat que la seguretat dels efectius de rescat és, ara per ara, la prioritat. De fet, és la raó per la qual no s’han recuperat encara els cossos que han quedat entre la ferralla. Ortiz qualifica el punt on han quedat els dos vagons de l’Alvia de “complicat”, i “sort que hi ha vials i accessos, que són complicats, però permeten arribar fins als vagons”, especificava este professional dels rescats que ha intervingut en catàstrofes com un dels terratrèmols de Turquia.
De fet, ha fet el símil de l’accident ferroviari amb l’enderrocament d’un edifici. “Els bombers estan treballant com si fora un enderrocament d’un edifici, però en lloc de ser estructural i de formigó, amb metall i estructures reforçades”, ha exposat. Ortiz indicava que no es pot qüestionar la seguretat dels efectius, per això ara s’inicia una etapa més lenta dels treballs.
Este bomber, que també integra el Comité d’Encontres d’Excarceració del Consorci de bombers de València, admetia la duresa del treball que han hagut d’afrontar els professionals que, des de diumenge a la vesprada, treballen en el punt on van descarrilar els dos trens. “El d’Adamuz és un escenari caòtic, inimaginable en un primer moment, per molt que pugues entrenar i previsualitzar, la realitat ho supera”, ha assenyalat.
En esta línia, per la seua experiència en altres rescats, Pepe Ortiz recorda que els primers efectius a arribar al lloc del sinistre d’Adamuz es van trobar amb condicionants importants, com el fet de ser de nit o les temperatures hivernals, que s’afegien a la magnitud de la tragèdia. Segons ha explicat, a això se sumen les dificultats que tenen els efectius de rescat de comprovar quina és la situació real, ja en el punt del sinistre, i d’establir el pla d’intervenció, que en el cas d’este accident ferroviari, en tractar-se de dos trens, amb molts viatgers, i d’haver quedat escampats a tanta distància, afig complexitat.
Després, cal establir prioritats i que els bombers es distribuïsquen en equips de dos o tres persones. Primer ajuden a l’evacuació de les víctimes que poden abandonar el vehicle amb els seus mitjans, tranquil·litzen els usuaris i, posteriorment, ja en grup, rescatar a les persones que no poden moure’s. Un treball que requerix coordinació, calma, i en moltes ocasions, passa factura psicològica als efectius, com ha explicat.
