El TSJCV avala que l'Ajuntament de València regule els apartaments turístics, però tomba cinc de les restriccions imposades

El consistori opina que l'alt tribunal ratifica en dues sentències les competències municipals sobre l'oferta d'habitatges turístics a Ciutat Vella

La Comunitat Valenciana és la cinquena autonomia que ha registrat més increment a Espanya
Turistes en la plaça de la Mare de Déu de València / À Punt NTC

La sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha anul·lat cinc restriccions sobre les condicions que el pla especial de protecció (PEP) Ciutat Vella imposa per a demanar la compatibilitat urbanística d'ús d'habitatge turístic. Considera, però, que aquesta figura no crea una nova modalitat o categoria de vivenda, sinó que estableix una "condició de compatibilitat" dels usos sota condicions determinades i admet el turístic per a habitatges radicats en àrea de qualificació residencial.

En dues sentències conegudes aquest dilluns, l'alt tribunal ha estimat en part els recursos presentats per l'Associació d'Habitatges de Lloguer per Estades Curtes de València (Avaec) i de l'Associació de Xicotets Propietaris, Gestors i Simpatitzants d'Habitatges d'Ús Turístic de la Comunitat Valenciana (Viutur) contra l'Ajuntament de València i la Generalitat —arran de l'acord de la Comissió Territorial d'Urbanisme de València de febrer de 2020, que va aprovar definitivament el PEP i el catàleg de proteccions— i els dona la raó en tres punts. No obstant això, avala l'actuació del consistori valencià en la resta i, per tant, li permet regular els apartaments turístics a través d'aquest pla especial.

El TSJCV tomba tres de les condicions que havia d'acreditar la persona sol·licitant de compatibilitat urbanística perquè el seu habitatge tinguera un ús turístic, recollides en les normes urbanístiques del PEP Ciutat Vella, en considerar que no s'ajusten als principis de "proporcionalitat i necessitat". Així doncs, anul·la l'obligació que el propietari siga una persona física, el límit de màxim de seixanta dies per a poder llogar-lo amb finalitat turística a l'any i l'empadronament obligatori. A més, rebutja el control de les comunitats de propietaris on s'emplaça l'habitatge. I en el cas del lloguer d'edificis sencers, anul·la l'obligació que existisca una distància de 150 metres entre finques destinades a aquest efecte per considerar-la "excessiva, desproporcionada i sense justificació".

Ús terciari, no residencial

La resolució judicial, però, sí que dona la raó a l'Ajuntament de València en asseverar que el PEP Ciutat Vella "no crea una nova modalitat o categoria d'habitatge turístic no contemplat en la normativa sectorial de turisme", sinó que duu a terme —des del punt de vista urbanístic— una "ordenació d'usos a través de la zonificació, incloent-hi entre ells l'ús d'habitatge turístic". El TSJCV conclou que l'ús d'habitatge turístic regulat en el PEP Ciutat Vella no és —també des d'una perspectiva urbanística— un ús residencial, com sostenen "de manera errònia" les parts demandants, sinó un ús terciari.

Les dues sentències no són fermes, i per tant, es poden recórrer davant el Tribunal Suprem o el TSJCV mateix, en un termini de trenta dies.

Satisfacció en l'Ajuntament de València

En saber-se els veredictes, el govern municipal ha subratllat que el TSJCV els dona la raó en considerar que l'oferta d'apartaments turístics "requereix una autorització expressa del consistori per a operar en el mercat". I això "ratifica les competències de l'administració local per a continuar desenvolupant les accions que lidera la Regidoria de Desenvolupament i Renovació Urbana", ha afegit.

La vicealcaldessa i regidora d'Urbanisme, Sandra Gómez, ha destacat que les dues sentències "confirmen el treball" del seu departament en "impulsar l'elaboració d'un estudi en profunditat que justifique el canvi en el planejament per a evitar que els fons voltor puguen comprar edificis sencers i tirar les persones que hi viuen per a convertir-los en hotels o apartaments turístics, o per a evitar la saturació de determinades zones". "Sabem que és un tema urgent, però les presses poden provocar que el treball realitzat s'anul·le en els tribunals i per això estem elaborant un estudi en profunditat perquè la protecció del veïnat de la ciutat siga fèrria i indiscutible", ha afirmat.

També et pot interessar