El TSJ veu procedent l'acomiadament de Celia Zafra de l'EMT després del frau dels quatre milions

La sala aprecia "falta absoluta de criteri" i "negligència greu" en l'actuació de l'empleada en proporcionar als presumptes delinqüents documents signats pels seus superiors

Un autobús de la xarxa EMT de València
Un autobús de la xarxa EMT de València / À Punt NTC

La sala social del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana ha declarat procedent l'acomiadament disciplinari de l'exdirectora de negociat de l'Empresa Municipal de Transports (EMT) de València Celia Zafra acordat per l'empresa municipal al setembre del 2019 després d'haver patit una estafa informàtica de quatre milions d'euros.

D'aquesta manera, s'estima el recurs de suplicació de l'entitat pública municipal i es revoca la resolució d'un jutjat que donava la raó en primera instància a l'extreballadora i declarava improcedent el despatxamen.

La sala veu "falta absoluta de criteri" i "negligència greu" en l'actuació de l'empleada. La sala considera que la conducta seguida per la treballadora en facilitar als presumptes estafadors documents signats per dos superiors jeràrquics, que eren apoderats de la societat, "constitueix una greu transgressió de la bona fe contractual que ha ocasionat, a més, un perjudici substancial per a l'empresa demandada".

Igualment "ha compromés la reputació d'altres treballadors" (en referència al gerent i a la directora de Gestió de l'EMT), "que es van veure involucrats sense el seu coneixement en l'estafa patida per l'empresa, a través de la utilització fraudulenta de les seues signatures".

Per a la sala, el fet que la Zafra no confirmara amb els seus superiors el coneixement que aquests tenien de l'oferta pública d'accions de l'EMT per a adquirir una empresa xinesa, que van simular en els seus correus electrònics els presumptes estafadors, "evidència una falta absoluta de criteri i una negligència greu en el compliment de les seues obligacions laborals, amb la pèrdua consegüent de confiança de l'empresa demandada".

"L'actora, que és directora del negociat d'administració de l'empresa demandada i no una mera administrativa, no degué donar crèdit a l'opa (…), sense realitzar abans unes mínimes comprovacions amb els seus superiors jeràrquics", estableix la sentència, que pot ser recorreguda en cassació davant el Tribunal Suprem per a la unificació de doctrina.

D'altra banda, el lliurament dels documents signats pels apoderats de la societat tampoc resultava necessària per a "la suposada opa" i "mancava de tota justificació", abunda la resolució judicial.

Segons el Tribunal, l'actuació implica una transgressió de la bona fe contractual i un abús de confiança en el compliment del treball tipificada en l'article 54.2 de l'Estatut dels Treballadors i que està qualificada de falta molt greu pel laude de compliment obligatori que estableix el règim de faltes i sancions en l'EMT.

La sala social de l'alt tribunal Valencià conclou que la sanció d'acomiadament és proporcionada a la gravetat d'aquest incompliment contractual.

No obstant això, aprecia també un motiu justificat per a declarar la procedència de l'acomiadament en el fet que la treballadora ocultara a l'empresa, en el marc de la investigació interna del frau, que havia enviat els documents abans esmentats, que van ser "els que es van utilitzar per a falsificar les signatures i incorporar-les a la cartes de pagament que es van cursar juntament amb les ordres de transferència".

També et pot interessar