Com és la trombosi que ha paralitzat la vacunació amb AstraZeneca?

Resolem els dubtes més freqüents: quins en són els símptomes o per què l'Agència Europea del Medicament no investiga els tres casos valencians. 

Una sanitària punxa una dona amb una dosis de la vacuna contra el coronavirus
Una sanitària punxa una dona amb una dosis de la vacuna contra el coronavirus

Tots els ulls estan posats aquest dijous en l'Agència Europea del Medicament (EMA), que ha de donar a conéixer les conclusions sobre els casos de trombosi detectats en persones vacunades amb AstraZeneca i pronunciar-se sobre la seguretat del fàrmac. A la Comunitat Valenciana, la Conselleria de Sanitat n'ha confirmat tres, en dos policies nacionals i un guàrdia civil, però els desvincula dels episodis de trombosi en els sins venosos cerebrals que han fet saltar les alarmes a Europa i que han portat més d'una dotzena de països, entre els quals està Espanya, a suspendre preventivament la vacunació amb qualsevol lot del preparat anglosuec durant almenys quinze dies. Dos dels agents valencians afectats pels trombes havien passat la Covid-19, segons va confirmar el sindicat Jusapol i, per tant, les autoritats sanitàries no descarten que es tracte d'una conseqüència de la malaltia. Resolem alguns dels dubtes sobre la trombosi que ha paralitzat la vacunació amb AstraZeneca. 

Què és una trombosi?

És qualsevol situació en què el pacient presenta un trombe o coàgul sanguini, format per l'acumulació dels components (com ara plaquetes o glòbuls rojos), que impedeix o dificulta la circulació sanguínia, expliquen des de la Societat Espanyola de Neurologia. La trombosi pot estar localitzada en diverses parts de l'organisme (extremitats, pulmons, cervell...) i afectar artèries o venes. Les conseqüències clíniques són totalment diferents "en funció de quina via s'obstrueix i en quina part de l'organisme", precisa en declaracions a À Punt NTC José Miguel Láinez Andrés, president de l'entitat. 

Quins casos han portat a paralitzar la vacunació amb AstraZeneca?

L'aparició d'onze casos de trombosis de sins venosos cerebrals, un dels quals a Espanya, i la resta a Alemanya (6) i Noruega (4) durant el cap de setmana passat ha portat els països europeus, entre els quals hi ha Espanya, a paralitzar temporalment, per prevenció, la immunització amb el preparat de la Universitat d'Oxford. Aquest tipus de trombosi es localitza en el sistema venós del cervell i no es correspon amb els casos detectats, per ara, a la Comunitat Valenciana. 

Encara que l'EMA ha detectat més d'una trentena de pacients amb trombes –15 casos de trombosi venosa profunda (TVP) i 22 d'embòlia pulmonar– entre els més de 17 milions de vacunats a la UE i el Regne Unit, s'ha optat per parar, de moment, en paraules de la ministra de Sanitat, per "prudència", ja que aquest tipus de trombosi no havia aparegut durant els assajos clínics de la vacuna. 

La trombosi de sins venosos cerebrals representa menys d'un 0,5% dels casos totals de les malalties cerebrovasculars que es produeixen a Espanya, i la incidència se situa entre 1 i 1,3 casos per 100.000 habitants a l'any, expliquen els neuròlegs. Encara que pot afectar qualsevol grup d'edat, és lleugerament més freqüent en dones i pacients joves, i entre dels factors de risc específics per sexe estan la ingesta d'anticonceptius orals, l'embaràs i l'ús de les teràpies hormonals.

Quina és la simptomatologia?

En les trombosis que afecten els sins venosos del cap, la simptomatologia és variable en funció del si afectat i l'extensió de la trombosi. El més freqüent, precisa Láinez, és el mal de cap, però no un de convencional, sinó que es tracta d'un "dolor molt brusc i intens des de l'inici", que a més empitjora progressivament i no respon als tractaments habituals per al mal de cap. Pot anar acompanyat, afig el neuròleg, d'altres símptomes com ara alteracions en la visió, marejos, episodis confusionals, pèrdua de força en les extremitats... També poden presentar-s'hi vòmits, crisis epilèptiques o rigidesa cervical, apunta. 

Hi ha una vinculació entre el coronavirus i la trombosi?

Tot i que no es pot precisar de manera concreta la incidència dels trombes en pacients de Covid-19, diversos estudis mèdics apunten que poden afectar fins a un 50% de les persones que s'han infectat amb la SARS-CoV-2, especialment en aquells casos més crítics o en què la malaltia es manifesta de manera més greu.

El doctor Láinez explica que no hi ha un efecte directe del coronavirus en la trombosi, però "sí probablement un d'indirecte" pels transtorns en la coagulació de la sang que pot provocar als pacients i que és la causa dels trombes: "Si fa que la sang es coagule amb més facilitat, això pot possibilitar la formació de trombes i també l'aparició d'ictus cerebrals, que de fet són més servers", assenyala l'expert. Tot i això, aclareix que no s'han descrit casos de trombosis de sins venosos cerebrals en el curs de la infecció per coronavirus. Ara, el que les autoritats sanitàries intenten aclarir, és si la vacuna també podria estar provocant complicacions en la coagulació. 

També et pot interessar

stats