Troben en les profunditats marines empremtes fòssils de peixos de fa 130 milions d'anys
Aquesta troballa avança en uns 80 milions d'anys l'evidència més primerenca de vertebrats als oceans
Els peixos van conquistar les profunditats marines fa 130 milions d'anys, en el cretaci inferior, segons les empremtes fòssils trobades als Apenins septentrionals. Aquesta troballa avança en uns 80 milions d'anys l'aparició en aquestes zones.
Fins ara els fòssils de peixos en les profunditats marines dataven de 50 milions d'anys. La revista PNAS ara publica un estudi, amb participació espanyola, sobre l'existència de rastres fossilitzats, l'evidència més primerenca de vertebrats que haurien deixat diversos tipus de peixos quan s'alimentaven o es movien pels fons marins.
Els fòssils estan preservats en pedres calcàries que es conserven en depòsits de planes abissals de l'oceà de Tetis, que va existir entre els antics continents de Gondwana i Lauràsia. En forma de clots i solcs, els podrien haver generat tres espècies diferents de peixos: un neoteleosti desdentat; un peix semblant a una quimera, i un tercer amb una gran aleta.
En aquest cas, fa 130 milions d'anys ja es té constància de l'existència de diferents tipus de peixos amb característiques anatòmiques similars als observats actualment i que haurien pogut deixar empremtes similars a les que podem veure hui dia. Per a aquesta investigació, les actuals es van estudiar en diverses localitats d'Itàlia, a l'estuari del riu Piedras (Huelva) i amb fotografies submarines a 1.544 metres de profunditat a la fossa de les Kermadec (a l’oceà Pacífic).
Els resultats de la investigació suggereixen que els vertebrats van colonitzar les profunditats marines en el cretaci inferior i que aquesta transició va poder deure's a un augment de les fonts d'aliment més que a un canvi en els nivells d'oxigen de les profunditats. A més, indiquen que les planes abissals ja presentaven un ecosistema d'aigües profundes de tipus modern, caracteritzat per agregacions multiespecífiques de peixos.