El Tribunal Suprem descarta que els acomiadaments sense causa en pandèmia puguen considerar-se nuls
L'alt tribunal considera que els justificats per causes econòmiques vinculades a la covid són improcedents
El ple de la sala quarta del Tribunal Suprem ha dictat una sentència en la qual descarta que els acomiadaments sense causa vàlida duts a terme en pandèmia, on estava vigent la “prohibició d'acomiadar” decretada pel govern espanyol, puguen considerar-se nuls de manera automàtica.
Encara que la decisió es va avançar fa uns dies, aquest dijous s'ha conegut el contingut exacte de la sentència amb la qual el Suprem estima el recurs presentat contra una decisió anterior del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, que declarava la nul·litat dels acomiadaments per entendre que estaven prohibits i incorrien en frau.
La sentència examina el cas d'un treballador que prestava els serveis en una cooperativa mitjançant un contracte de treball en pràctiques, amb una durada màxima fins al 31 de gener del 2021. El 15 de maig del 2020, en plena pandèmia, l'empresa li va notificar l'acomiadament per causes organitzatives, i la consegüent finalització anticipada del contracte de treball, adduint la reducció d'activitat en la cooperativa a causa de la paralització dels projectes que tenia assignats i la falta de treball.
El Suprem explica en la sentència que el decret que es va aprovar poc després de declarar-se la pandèmia, en el qual s'apostava pels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO), va disposar que la força major i les causes econòmiques, tècniques, organitzatives i de producció (ETOP) en les quals s'emparaven les mesures de suspensió de contractes i reducció de jornada no es podien entendre com a justificatives de l'extinció del contracte de treball ni de l'acomiadament.
La sentència de l’alt tribunal conclou que acomiadar desconeixent el que es preveu en aquesta norma no ha de qualificar-se com a acomiadament nul, llevat que existisca alguna dada específica que ho justifique, com la vulneració d'un dret fonamental, l'elusió de les normes procedimentals sobre l'acomiadament col·lectiu o la concurrència d'una circumstància subjectiva generadora d'especial tutela.
Per a això, l'alt tribunal argumenta que tal decret no conté “una verdadera prohibició” de l'acomiadament ni les conseqüències que hi haja un acomiadament fraudulent en comporten la nul·litat, llevat que existisca previsió normativa expressa. De la mateixa manera, entén que acudir a l'ERTO tampoc apareix com “una verdadera obligació”.
