El telescopi Hubble detecta l'estrela més llunyana mai observada, a 12.900 milions d'anys llum

Un equip internacional amb participació d'investigadors del CSIC ha batejat l'astre com a Eärendel, que ja no existeix perquè va explotar fa milions d'anys

Telescopi Hubble
Telescopi Hubble / NASA

Un equip internacional amb participació d'investigadors del CSIC ha detectat l'estrela més llunyana mai observada, situada a 12.900 milions d'anys llum de la Terra. L'estrela, denominada Eärendel, ja no existeix, va explotar fa milions d'anys, però la seua llum va ser tan potent que encara és visible.

Eärendel, que va existir quan l'univers era jove, tan sols 1.000 milions d'anys després del big bang (que va ocórrer fa 13.800 milions d'anys), va ser molt més massiva i brillant que el Sol. Aquest descobriment obri una finestra a conéixer com van ser els primers temps de l'univers i l'origen de les primeres formacions estel·lars. Els resultats es publiquen en la revista Nature.

El descobriment d'Eärendel supera per molt la trobada de l'estrela més llunyana observada fins ara: Ícar, detectada el 2018 pel telescopi espacial Hubble a 9.000 milions d'anys llum. L'equip estima que Eärendel tindria, almenys, 50 vegades la massa del Sol i que seria molt més brillant, rivalitzant així amb les estreles més massives conegudes.

L'estrela rep el nom del poema "El viatge d'Eärendel", l'estrela vespertina, escrit el 1914 per J. R. R. Tolkien, autor d'El senyor dels anells, que es va inspirar en la mitologia anglosaxona. "Aquesta trobada suposa un gran salt arrere en el temps si es compara amb l'anterior rècord d'Ícar; permet remuntar-se molt més arrere en l'origen de l'univers", explica l'investigador José María Diego. "Eärendel és l'estrela més llunyana que coneixem, encara que ja no existeix. És molt brillant, però va explotar fa temps. No obstant això, encara veiem la llum que ens n'arriba. L'hem poguda detectar gràcies que està magnificada per un cúmul de galàxies; si no, seria impossible veure-la", explica Diego.

Aquest descobriment suposa l'obertura d'una nova era de formacions estel·lars molt primerenques, encara inexplorada. "Aquestes estreles són de primera generació i a penes en sabíem res. A partir d'ara, amb estreles com aquesta, podrem estudiar-les detalladament amb telescopis com el James Webb. De fet, ja existeix un programa d'observació aprovat per la NASA i en el qual participem", ha afegit.

"Estudiar Eärendel serà una finestra a una era de l'univers amb què no estem familiaritzats, però que va conduir a tot el que coneixem. És com si haguérem estat llegint un llibre interessant, però comencem en el segon capítol i ara tenim l'oportunitat de veure com va començar tot", completa Brian Welch.

També et pot interessar

stats