El Suprem considera no provada la detenció il·legal de la primera bebé robada reconeguda pels tribunals

L’alt tribunal sí que confirma el delicte de falsedat i la il·legalitat de l’adopció de la valenciana Inés Madrigal el 1969.

Inés Madrigal, a l'arribada a l'Audiència Provincial de Madrid
Inés Madrigal, a l'arribada a l'Audiència Provincial de Madrid / Chema Moya (Efe)

El cas de la valenciana Inés Madrigal, la primera bebé robada reconeguda pels tribunals, obri la possibilitat d’investigar altres sostraccions de nadons a Espanya. El Tribunal Suprem considera no provada la detenció il·legal de la penúltima xiqueta furtada a la Clínica San Ramón de Madrid, on treballava el doctor Eduardo Vela – ja mort–, però sí que confirma el delicte de falsedat i la il·legalitat de l’adopció el 1969.

La sentència, feta pública aquest dijous, no es pronuncia sobre la prescripció dels delictes que va determinar l’Audiència de Madrid, i que van impugnar tant la Fiscalia com l’acusació particular. Aquesta decisió és un fet clau a l’hora de jutjar altres casos de bebés robats, com l’última denúncia admesa a tràmit presentada per l’Associació SOS Bebés Robats de Huelva.

El jutge ha decidit que l’acusat ha mort i això fa inviable una petició de condemna. Per tant, rebutja especular sobre una qüestió amb finalitat “purament teòrica” i incidir en processos sense donar audiència a les persones afectades. “És un contrasentit en una resolució jurisdiccional elucubrar sobre la prescripció d’un delicte inexistent o no acreditat que s’atribueix a un mort”, recalca l’alt tribunal.

El Suprem admet a tràmit el primer recurs a escala estatal

D'altra banda, el Suprem ha admés a tràmit el primer recurs a escala estatal per un cas de bebés robats a Huelva, una presumpta sostracció d’un nounat a l’hospital Manuel Lois en 1992. A l’octubre de 2018, l’Audiència Provincial va traslladar el cas a l’alt tribunal després d’emetre un acte que va marcar “un abans i un després” en l’evolució judicial d’aquestes denúncies, ja que no considerava prescrit l’acte. Els fonaments jurídics es basaven a computar el termini per a la prescripció des que el subjecte afectat tinga coneixement de la situació, i sol·licitaven que cap delicte –falsificació documental o suposició de part– quede extinguit.

També et pot interessar