La Societat Espanyola d'Immunologia demana vacunar amb AstraZeneca la població entre 70 i 79 anys

La Societat Espanyola d'Immunologia (SEI) demana que s'amplie la franja d'edat per a vacunar amb AstraZeneca la població de 70 a 79 anys, ara que s'ha paralitzat l'enviament a Europa del preparat de Janssen, el que inicialment contemplava per a aquest grup l'estratègia espanyola de vacunació. Ho ha explicat en Les notícies del matí l'immunòleg i catedràtic d'universitat Alfredo Corell, membre d'aquesta entitat. 

La decisió de la farmacèutica Johson & Johnson, de què és filial Janssen, d'endarrerir el lliurament de les primeres dosis del seu vaccí contra la Covid-19 a Europa ha caigut com una poalada d'aigua freda i posa en seriós risc el calendari de vacunació dels països del continent. La companyia vol esperar que l'Agència d'Aliments i Medicaments (FDA), el regulador americà de medicines, finalitze la investigació sobre els sis casos de tromboembolisme "rar i greu" que s'han detectat en persones vacunades amb aquest sèrum als Estats Units. El preparat de Janssen, l'únic monodosi autoritzat per l'Agència Europea del Medicament (EMA) era una pota clau en la immunització a tot Europa, però aquest nou obstacle endarrerirà l'arribada a Espanya almenys dues setmanes, segons els càlculs de Corell.

Per això, des de la SEI demanen al comité que assessora el govern espanyol en matèria de vacunes que estenga el límit d'edat per a poder administrar Vaxzevria, com s'anomena el sèrum d'Oxford/AstraZeneca, a la població general entre 70 i 79 anys. És una franja que "interessa vacunar com més prompte millor" perquè és de les més vulnerables, junt amb els majors de 80, ha argumentat el catedràtic Alfredo Corell. L'expert recalca que el Regne Unit ja ha inoculat una gran quantitat de dosis entre persones d'aquestes edats i s'ha demostrat que el fàrmac és "segur i eficaç". 

El que ha passat als Estats Units, ha explicat, és que han aplicat el "principi màxim de prudència" i l'han portat més lluny que a Europa. No és que l'agència reguladora americana vulga posar en entredit la seguretat de la vacuna de Janssen, matisa l'expert, sinó que volen investigar en profunditat els sis casos de trombes que s'han trobat (entre set milions de dosis administrades) per a saber com diagnosticar-los immediatament i com tractar-los. Són esdeveniments molt poc freqüents que la comunitat científica està ja vinculant amb les vacunes basades en tecnologia adenoviral. És precisament la que utilitzen Janssen i AstraZeneca, sèrum que també s'ha associat a trombosis en els sins venosos cerebrals.

Més enllà que els reguladors continuen amb la recerca per a establir si hi ha relació de causalitat entre les trombes i la vacunació, el catedràtic Corell demana que hi haja unanimitat de criteris entre les agències de medicaments, especialment les tres més potents (europea, americana i del Regne Unit) per a establir pautes de vacunació comunes en tots els països i no confondre a la ciutadania. Igualment reclama les autoritats polítiques que acaten els preceptes dels organismes reguladors de medicaments, un fet que, al seu juí, no s'ha complit al continent europeu en la immunització amb AstraZeneca. "L'EMA va dir que no havia perill, que la vacuna era segura en totes les franges, i encara així cada país ha adoptat mesures diferents", ha lamentat. 

Full de ruta en la vacunació

Pel que fa al calendari de vacunació i com l'afectarà la suspensió de Janssen, l'investigador creu que més enllà d'arribar a complir l'objectiu d'immunitzar el 70% de la població a l'estiu, com pretén el govern espanyol, el fet vertaderament rellevant és disposar de dosis suficients per a vacunar les persones més vulnerables. Són, segons ha explicat, totes les majors de 65 anys i les que tinguen patologies cròniques, així com tots els col·lectius professionals que tenen contacte amb grups grans de població: sanitaris, docents, forces i cossos de seguretat, supermercats, hotels, restauració... "Quan tinguem tot açò, viurem el procés amb una esperança i calma sense precedents i veurem com disminueix la incidència i els ingressos en hospitals i unitats de cures intensives", ha assegurat. "El que importa ara és recuperar la velocitat en la vacunació i aconseguir administrar mig milió de dosis al dia", ha afegit. 

Farmacovigilància amb "minut i resultat"

Per últim, Alfredo Corell també ha criticat la sobreinformació, que està contribuint a generar dubtes al voltant de la seguretat d'algunes vacunes, perquè això provoca que la població siga més reticent a aquestes i tinga por, ha dit. "És la primera vegada que es transmet una farmacovigilància en directe, amb minut i resultat", ha apuntat. L'escenari, si s'haguera produït igual amb medicaments com ara el paracetamol, el Nolotil o els anticonceptius orals, aquests mai s'haurien aprovat. I llança una advertència de cara al futur: "Hem obert un meló i si passa el mateix d'ara en avant amb altres fàrmacs, estarem molt malament".