SLYM: t'expliquem com és la quarta capa del cervell, recentment descoberta

Científics dels Estats Units i de Dinamarca han descobert una nova membrana anatòmica que protegeix el cervell

Entrevista a Virginia Plá Requena, investigadora de la Universitat de Copenhaguen / Marta Galindo

Des de la complexitat de les xarxes neuronals fins a les funcions biològiques i estructures bàsiques, el cervell humà encara es resisteix a revelar els seus secrets. Ara, avanços dins del camp de la neuroimatge i de la biologia molecular han permés estudiar el cervell viu a un nivell de detall no aconseguit amb anterioritat. L’últim descobriment, publicat en la revista Science, és una nova membrana anatòmica que protegeix el cervell, la qual han batejat amb el nom d’SLYM.

Aquesta membrana subaracnoidal de tipus limfàtic (o SLYM amb les seues sigles en anglés) és una nova capa del cervell desconeguda fins al moment, que actuaria com a barrera protectora però també com a plataforma des d’on monitorar infeccions i inflamacions.

La investigació, duta a terme per un equip de científics del Centre de Neuromedicina Translacional de la Universitat de Rochester (EUA) i de la Universitat de Copenhaguen (Dinamarca), descriu la funció d'aquesta nova capa principalment en ratolins, tot i que també informa de la seua presència en el cervell humà adult.

La quarta meninge

El que se sabia fins ara era que el cervell està recobert per tres capes o membranes, anomenades meninges, que el separen de la resta del cos i el mantenen en el líquid cefalorraquidi: la duramàter, l'aracnoide i la piamàter.

SLYM, la quarta capa del cervell recentment descoberta
SLYM, la quarta capa del cervell recentment descoberta / Centre de Neuromedicina Traslacional de la Universitat de Rochester (EUA)

Però amb aquest descobriment, l’espai situat entre la piamàter i l’aracnoide —anomenat espai subaracnoidal— estaria al mateix temps subdividit en dues parts per la nova capa que els científics han anomenat SLYM. Aquesta nova membrana fina i delicada, seria l’encarregada de controlar el flux de líquid cefalorraquidi que entra i ix del cervell.

Segons expliquen els investigadors “permetria l’entrada de líquid cefalorraquidi net al cervell, mentre que expulsaria del sistema central nerviós les proteïnes tòxiques associades amb malalties com l’Alzheimer o altres malalties neurològiques”.

El seu paper en malalties com l’Alzheimer o l'esclerosi múltiple

El descobriment d'aquesta nova estructura en l'anatomia del cervell obri la porta a nous estudis sobre el seu paper en les malalties cerebrals, i és que els investigadors han observat que en la membrana es congreguen concentracions majors i més diverses de cèl·lules immunitàries durant la inflamació i l'envelliment.

Aquestes i altres observacions suggereixen que malalties com l'esclerosi múltiple, les infeccions del sistema nerviós central i l’Alzheimer podrien desencadenar-se o empitjorar per anomalies en el funcionament de la SLYM.

També et pot interessar