Les sis platges valencianes amb bandera negra
Ecologistes en Acció ha concedit dos "guardons" per província per a denunciar la contaminació costanera i la mala gestió ambiental
Els abocaments relacionats amb sistemes de sanejament i depuració deficients i els desenvolupaments urbanístics invasius al litoral són les principals causes de les 48 banderes negres concedides per Ecologistes en Acció en 2022, sis d'aquestes a la Comunitat Valenciana, per a denunciar la contaminació costanera i la mala gestió ambiental.
A la província d'Alacant, les banderes negres s'han concedit a les cales Lanussa i Baessa entre el Campello i la Vila Joiosa per contaminació, i al projecte Colossus de Calp per mala gestió ambiental; a la província de Castelló les han rebudes la platja xivertina de les Fonts a Alcossebre (per contaminació) i la platja del Triador de Vinaròs (per mala gestió ambiental), i a València l'han rebuda la depuradora de Pinedo i les Dunes de la platja de Tavernes de la Valldigna.
Segons Ecologistes en Acció, a la Cala de Lanussa i Baessa es registren abocaments d'aigües fecals sense depurar i de manera directa a la platja des d'uns apartaments construïts en zona de servitud marítima terrestre.
A la platja del Triador, l'Ajuntament va autoritzar la utilització de maquinària pesant en les dues cales que formen la platja i que estaven separades per un penya-segat. Això va provocar l'afecció de part del penya-segat existent i de les roques que havien sigut erosionades de manera natural i actuaven com a espigó natural contra l'erosió.
A més, l'Ajuntament de Vinaròs ha donat llicència urbanística per a permetre la construcció, en primera línia de costa, d'un nou complex urbanístic anomenat Residencial Entremares.
A la platja de Tavernes de la Valldigna, les Dunes de la Safor estan en perill per nous usos turístics: els macrofestivals, que perjudicaran greument aquesta franja dunar supervivent i a les múltiples espècies que allí nien i habiten.
En el seu informe, Ecologistes en Acció explica que "un altre estiu més es mantenen les problemàtiques", després d'una anàlisi dels 8.000 quilòmetres de costes espanyoles, en el qual s'ha adjudicat una bandera negra per contaminació i una altra per mala gestió a cadascuna de les províncies costaneres espanyoles.
De les 48 banderes, 14 s'han concedit per "abocaments, deficiències en els sistemes de sanejament i greus problemes de depuració", i unes altres 10 corresponen a "la urbanització de la costa que envaeix el domini públic marítim i terrestre", les dues causes més abundants d'enguany.
Per part seua, les afeccions a la biodiversitat (5 banderes negres), els dragatges i ampliacions (4), el desenvolupament de zones industrials costaneres (4), l'erosió del litoral (3), l'acumulació de fems marins (3) i altres com l'aqüicultura i la contaminació química (4) són les altres causes que han justificat la concessió de banderes negres enguany.
L'informe destaca que "per primera vegada s'ha atorgat una bandera negra a l'impacte de les cremes de protecció solar, un important agent contaminant" a Nerja (Màlaga).
Segons els ecologistes, els filtres solars que incorporen les cremes de protecció solar poden contindre substàncies com els disruptors endocrins, que constitueixen un "important" perill per a la biodiversitat marina.
