Samira Khodayar (CEAM): "Ens trobem en terreny desconegut, no sabem quines són les conseqüències del calfament del Mediterrani"
La investigadora, referent internacional en canvi climàtic, alerta de la intensificació "accelerada" de fenòmens extrems en la regió i reclama més polítiques d'adaptació i mitigació al nou escenari
El 2024 s'ha arribat al rècord de temperatura de tots els mars i oceans del planeta, i el Mediterrani ha arribat a superar els 30 °C en algunes boies puntuals. Per a la investigadora del Centre d'Estudis Ambientals del Mediterrani (CEAM) Samira Khodayar Pardo, referent internacional en canvi climàtic, estem davant d'un escenari que "no té precedents", segons ha afirmat en una entrevista este dijous en Les notícies del matí. "Ens trobem en terreny desconegut, no sabem realment quines són les conseqüències presents i futures d'este calfament tan anòmal del mar Mediterrani", ha advertit.
La científica, doctora en Física i coordinadora del Grup de Meteorologia i Climatologia del CEAM, ha remarcat que la tropicalització del Mediterrani afecta la regió, des de la costa andalusa al sud de França, i també les zones continentals properes en totes les dimensions: flora, fauna i també clima. Sí que ha precisat, tot i això, que per a la formació de danes i precipitacions torrencials tan pròpies de la tardor fan falta molts factors a banda de la temperatura, per això "el fet com a únic ingredient que el mar Mediterrani estiga més càlid del que és normal no és suficient".
Tenim por del que puga passar a la tardor
"La climatologia de la zona mediterrània ja ve definida per esta mena de fenòmens: temperatures de la mar més altes, onades de calor marines [anàlogues a les onades de calor atmosfèriques], sequeres, pluges torrencials a la tardor... Tot això és part de la climatologia de la regió, el que ocorre és que ara tenim unes condicions cada vegada més favorables perquè s'extremen cada vegada més, que es produïsca cada vegada amb més freqüència i més intensitat", ha aclarit Khodayar Pardo. En este sentit, la científica s'ha mostrat preocupada pel que pot vindre a partir d'octubre este 2025, tenint en compte que l'any passat vam tindre la fatídica dana que va causar 228 morts a la província de València.
Els fenòmens extrems no són a causa del canvi climàtic, però el canvi climàtic és el context en què s’intensifiquen i n’augmenten la freqüència
Durant l'entrevista, la científica ha alertat com la concurrència de fenòmens extrems en la regió mediterrània està augmentant "de manera molt accelerada" en els últims anys, i això "ja no sols duplica, sinó que multiplica i intensifica" els impactes d'esta mena d'episodis quan es donen de manera simultània. Per a il·lustrar-ho ha posat l'exemple dels devastadors incendis que han castigat el nord-oest d'Espanya, amb vora 400.000 hectàrees cremades: "Sabem que els incendis forestals ocorren en un 50% dels casos quan concorren sequeres i onades de calor, i en un 70% sempre en concurrència amb una onada de calor", ha apuntat. Precisament, este estiu el país ha patit la més llarga i intensa que consta en els registres històrics que recopila l'Agència Estatal de Meteorologia (Aemet), i també vam tindre una inèdita en el mes de juny. "Estos fenòmens extrems no són a causa del canvi climàtic, però el canvi climàtic és el context en què s’intensifiquen i n’augmenten la freqüència", ha subratllat.
En este sentit, Khodayar Pardo ha repassat la cronologia d'esdeveniments meteorològics que hem patit este últim any: "D'una sequera molt greu hem passat a parlar de precipitacions torrencials, després a un estiu extremadament sec i calorós, i ara tenim por del que puga passar a la tardor". "És un període cíclic i progressiu que ens afecta de manera contínua i cada vegada més intensament", ha afirmat.
Més educació, mitigació i adaptació
Khodayar Pardo, que ha qualificat de "residuals" els corrents negacionistes del canvi climàtic, ha recalcat que en l'escenari actual que vivim cal que hi haja més conscienciació social per a entendre els riscos associats a la meteorologia i el clima que comporta viure en la regió mediterrània. "És fonamental que la gent s'eduque per una qüestió d'autoprotecció. Han d'entendre què poden fer davant d'un fenomen extrem que ens afecta en totes les dimensions", ha dit.
La mitigació ens sona llunyana, i és important perquè és l'única manera de frenar el pitjor futur
L'experta ha advocat també per reclamar a les administracions que adopten mesures de protecció que, encara que no siguen populars, "són extremadament necessàries". "És crucial parlar de prevenció i adaptació. En el context en què vivim la mitigació ens sona com una cosa llunyana, i és important perquè és l'única manera de frenar el pitjor futur", ha advertit.
Finalment, ha apostat per mesures d'adaptació preses des de l'àmbit local i regional, basades en les necessitats particulars de cada zona "i sempre basades en un context de finançament adequat i sostingut, amb comunicació fluida entre la ciència i les administracions". "Totes les decisions s’haurien d’implementar de manera senzilla i la ciutadania i les administracions remar en el mateix vaixell, entenent que sempre és en benefici de la societat", ha conclòs.
