La Safor i la Marina Alta concentren les majors captures de senglars dels últims cinc anys
La Generalitat prepara un decret que ampliarà les jornades de caça per a pal·liar els danys que causen els exemplars salvatges en l’agricultura i el risc per a la seguretat viària
Més d’onze senglars capturats per cada cent hectàrees. És la mitjana d’animals capturats a la Safor, la comarca que lidera les de captures d’exemplars salvatges en proporció a la superfície en els últims anys. La Marina Alta, la Costera i el Comtat són altres de les comarques que més captures han registrat en l’últim lustre, segons les estadístiques de la Conselleria d’Agricultura. El Baix Vinalopó, per contra, seguit pel Baix Segura són les que menys animals han atrapat.
Els porcs senglars s’han convertit en un malson per a llauradors, conductors i fins i totde vagades per al veïnat d’algunes zones que s’han convertit en zona de pas habitual d’estos animals salvatges. De fet, hi ha sobrepoblació de porcs en 440 municipis dels 542 que hi ha a la Comunitat Valenciana, és a dir, el 73% del nostre territori té sobreabundància de senglars, segons l’última actualització oferida per Agricultura el mes passat.
Situacions com la d’Oliva, que en poc més d’un mes ha capturat en gàbies un total de 59 animals, ajuden a fer-se una idea de la presència d’estos exemplars en certes zones. Les estadístiques revelen que en els últims vint anys, les captures de senglars s’han disparat quasi un 600% al conjunt del territori. Agricultura apunta que dels 9.607 animals capturats en el període de 2003-2004, s’ha passat als 54.548 del 2023-2024.
Amb una mirada més pròxima, d’un any per a un altre, és a dir, fa un any se'n van atrapar vora un 16% més respecte a l’any anterior. Raúl Mérida, secretari autonòmic de Medi Ambient i Territori, estima que a la Comunitat Valenciana hi ha una població aproximada de 90.000 exemplars. La xifra exacta és difícil de determinar, donat que es tracta d’una espècie salvatge.
El triangle que integren la Marina Alta, el Comtat, la Costera i la Safor és la zona del territori on més senglars han atrapat en els últims anys en proporció a la superfície cinegètica de cada comarca. A la Safor, n'han atrapat 11,16 per hectàrea; mentre que a la Marina Alta n’han sigut 6,11 i a la Costera 4,88. La xifra és un poc superior a la del Comtat, on s’han registrat 4,02 captures per hectàrea de mitjana en els últims cinc anys, segons les dades facilitades per la Conselleria d’Agricultura.
En l’altre extrem, el de la menor quantitat d’animals atrapats, se situen el Baix Vinalopó, on únicament han capturat 0,49 animals per hectàrea de mitjana; el Baix Segura, amb 0,66 i, en l’extrem nord, els Ports, on la xifra mitjana de l’últim lustre creix fins a l’1,09.
Autorització per a acevar-los i retirar-los
Per a posar fre a la sobreabundància d’animals, la Generalitat prepara un decret que contempla mesures de control de la fauna salvatge, en especial per als porcs senglars. Entre altres, i segons ha avançat a À Punt el secretari autonòmic de Medi Ambient, una ampliació dels dies en què està permesa la caça —tots els dies de l’any—, l’autorització per a acevar i iniciatives que faciliten la retirada dels exemplars abatuts.
Estes mesures, com apuntava Raúl Mérida, han d’anar acompanyades d’unes altres que potencien l’agricultura, donat que l’abandonament de camps afavoreix la reproducció d’estos animals, perquè es converteixen en una superfície òptima per a la seua alimentació.
Carlos Navarro, llaurador d’Oliva, es gastar l’estiu passat fins a 2.500 euros per a reparar els desperfectes dels seglars al camp
Precisament el camp és un dels sectors més perjudicats per la sobre població. Carlos Navarro, un llaurador d’Oliva, es va haver de gastar l’estiu passat fins a 2.500 euros per a reparar els desperfectes que les visites dels seglars li havien deixat al camp. “Vaig haver de tapar clots i repassar totes les tanques, que les trenquen”, apuntava en declaracions a À Punt.
Les gomes del sistema de reg per degoteig, els plantons de tarongers, les arrels en l’aire dels cítrics més grans són altres de les empremtes que deixen els animals al camp, com enumerava este agricultor de la Safor.
És desmoralitzador. Els senglars són un llast econòmic, refàs els desperfectes, però a la setmana ja han tornat i tens el camp igual
“És desmoralitzador”, sentenciava Salvador Girau, un altre llaurador d’Oliva. “Els senglars són un llast econòmic, refàs els desperfectes, però a la setmana ja han tornat i tens el camp igual”, protestava des del seu camp d’Oliva.
Paral·lelament a les mesures de control que tenen a veure en la cacera, la inseguretat viària és una altra de les preocupacions de Medi Ambient. En esta línia, el secretari autonòmic avançava que s’estan estudiant mesures per a impedir que estos animals salvatges creuen les carreteres, com ara un sistema d’ultrasons o feromones per a dissuadir-los.
