S'alenteix la desaparició de camps de cultiu a la Comunitat Valenciana
El llimoner, l'olivera i el mandariner, els cultius que més creixen en els últims anys.
La desaparició de camps de cultiu a la Comunitat Valenciana ha sofrit un alentiment durant els últims tres anys, segons l'Informe del sector agrari valencià del 2017, publicat aquest dimecres per la Conselleria d'Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural.
Segons aquest informe, la variació anual d'hectàrees perdudes dedicades a l'agricultura és una de les menors de la sèrie històrica, amb un descens de prop de 2.000 hectàrees.
Així mateix, les xifres mostren un augment de l'extensió dedicada al regadiu, de quasi 2.000 hectàrees, i una xicoteta disminució de terrenys de secà, amb una pèrdua de 5.762 hectàrees. D'aquesta manera s’alenteix la tendència negativa, ja que entre 1983 i 2017 es van perdre prop de 300.000 hectàrees de superfície de terres de cultiu, la qual cosa suposa un 29,8% del total.
El llimoner, l'olivera i el mandariner, els cultius que mes creixen
En els últims tres anys, el llimoner i l'olivera es troben entre els cultius que més terreny han guanyat. Tot i això, des del començament de la sèrie històrica, la superfície de mandariners és la que més ha augmentat, amb poc més de 25.000 hectàrees.
Així mateix, des de 1983 a 2017 la reducció de la superfície de cultiu ha sigut de poc més de 100.000 hectàrees de vinya, d'unes 40.000 d’ametlers, poc més de 20.000 de tarongers, quasi 8.000 de llimoners i poc més de 1.000 d’oliveres.
Per províncies, la tendència decreixent durant aquests 34 anys ha sigut més acusada a Alacant (-42,9%), seguida de Castelló (-24,5%) i València (-23,1%). Per períodes, les desaparicions d'hectàrees més acusades s'han produït entre 2003 i 2007 a Alacant i Castelló, i entre 1991 i 1995 a València.
