La resistència dels fongs als medicaments, una nova amenaça per a la humanitat
Un grup de científics alerta de la resistència creixent dels patògens fúngics als tractaments de salut pública, la qual connecten amb els fungicides de la indústria agroquímica
Científics d'onze països han alertat de l'amenaça de les malalties causades per fongs, lligades ja a 3,8 milions de morts anuals per la resistència creixent d'estos patògens als antibiòtics i altres medicaments. En una carta publicada en la revista científica The Lancet culpen la indústria agroquímica d'estar neutralitzant els tractaments en humans per l'ús d'antifúngics als cultius que acaben desenvolupant resistències creuades. Els investigadors asseguren que la situació és greu i reclamen atenció i recursos per a accelerar els estudis que permeten aturar el risc de les malalties d'origen fúngic per a la salut pública.
L'article està coordinat per l'investigador Norman van Rhijn —de la Universitat de Manchester— i pel professor Ferri Hagen —de l'Institut Westerdijk de Països Baixos—, i el subscriuen onze científics d'Espanya, el Regne Unit, Àustria, Turquia, Austràlia, Uganda, l'Índia, els Estats Units, el Brasil, Sud-àfrica i la Xina. Entre les firmants està la investigadora del Centre Nacional de Microbiologia de l'Institut de Salut Carles III (ISCIII) Ana Alastruey, que va coordinar un informe de l'OMS sobre patògens fúngics.
En carta, insten a canviar l'enfocament actual de salut pública —centrat en els bacteris— per a incorporar la resistència creixent dels fongs als medicaments. Alerten d'un problema de base: la dificultat de trobar tractaments que inhibisquen selectivament els fongs sense causar toxicitat en els pacients per les similituds entre les cèl·lules fúngiques i les humanes; una circumstància que no presenten els bacteris. “La resistència [dels fongs als tractaments] és més la norma que l'excepció", ha advertit Alastruey en una nota difosa pel ISCIII.
Fungicides per als cultius que neutralitzen els tractaments en humans
En el text, els firmants recomanen un acord mundial per a restringir l'ús d'algunes de les molècules antifúngiques que la indústria agroquímica està desenvolupant per a la protecció d'alguns cultius. Sovint, segons asseguren, el seu ús se solapa amb les troballes científiques per al tractament de malalties en humans i això acaba causant resistències creuades que obliguen els investigadors a comenzar de zero.
En la carta també exigeixen una major col·laboració entre les institucions i empreses per a coodinar les solucions per a animals, plantes i éssers humans que demanen començar a abordar en la pròxima reunió de l'ONU sobre resistència als antimicrobians, que se celebra este mes de setembre.
Els patògens fúngics resistents als medicaments inclouen alguns com Aspergillus, Candida o Trichophyton indotineae, qualsevol de les quals pot tindre impactes molt rellevants en la salut de persones majors o en pacients vulnerables.
