El repte de ser mare en temps de pandèmia: entre la precarietat laboral i els malabarismes per a conciliar

Diversos estudis evidencien que les dones continuen dedicant molt més temps que ells a cuidar de les criatures

Una dona sosté un nadó mentre pren el biberó / Unsplash

La pandèmia global de la covid-19 ha monopolitzat per complet tots els aspectes de la vida en els últims dos anys. També la maternitat, que ha passat a un segon termini per a moltes dones a conseqüència de les dificultats extra que ha portat la crisi sanitària. Si la natalitat ja queia en picat des de fa alguns anys per l'entrada de les dones en el mercat laboral, la irrupció del coronavirus no ha fet sinó agreujar els obstacles estructurals que ja imposa el sistema patriarcal i empitjorar, en definitiva, l'escenari. 

Les dones valencianes tenen cada vegada menys fills —la mitjana està en 1,21, lleugerament per damunt del conjunt espanyol— i més tard —32,23—, segons constaten els últims registres de l'Institut Nacional d'Estadística, corresponents a 2020. I és que fer una pausa en la carrera professional abans d'arribar a la trentena o permetre's econòmicament incorporar un o més membres a la família quan el treball no és estable o està mal remunerat s'ha convertit en una decisió cada vegada més difícil d'adoptar i amb un cost cada vegada més elevat.

Aquest diumenge, 1 de maig, se celebra el Dia de la Mare, amb la vista posada en la realitat de moltes dones que han perdut poder adquisitiu des que van decidir tindre fills, a penes tenen temps per a elles mateixes ni tampoc eines per a poder conciliar. Les conclusions de les estadístiques elaborades per diverses institucions són unànimes: la precarietat laboral afecta més les dones que els homes, amb jornades parcials i contractes temporals. 

L'últim informe a constatar l'empitjorament de les condicions socioeconòmiques del col·lectiu femení el firma el Consell Econòmic i Social, organisme consultiu del govern espanyol. L'estudi, sota el títol "Dones, treballs i cures: propostes i perspectives de futur", apunta que la pandèmia ha colpejat les dones amb més duresa: les rendes que perceben s'han reduït un 4% més que les dels homes.

Les cures, encara feminitzades

I són les mares les que majoritàriament es redueixen la jornada per a la cura de les criatures: engloben el 95% de les persones que opten per treballar a temps parcial per motius de cures, segons un informe del sindicat USO. Un percentatge que mostra la falta de corresponsabilitat que perviu en la societat actual. Quasi sis de cada deu dones espanyoles (el 57%) ha patit una reducció salarial després de ser mare en veure's obligades a sol·licitar una reducció de jornada en els llocs de treball, una excedència, o fins i tot ha hagut de renunciar a la faena. Aquesta xifra correspon a una enquesta realitzada a 51.627 dones per l'associació Jo no renuncie, presentada fa unes setmanes, que mesurava el cost econòmic, personal i emocional de tindre fills i que constatava una vegada més que el cost de la conciliació l'assumeixen elles.

"La pandèmia ens ha deixat una evidència brutal que la igualtat encara no ha arribat i a les dones ens ha fet més vulnerables" resumeix en declaracions a À Punt NTC Sonia Rubio, treballadora social del Centre Dona 24 Hores i professora a la Universitat de València (UV). L'experta remarca que encara no s'ha trencat la barrera de gènere que existeix històricament en els usos del temps tant en l'espai públic com el privat perquè les dones continuen molt encasellades en els rols de cures. Una situació que empitjora pel fet que, freqüentment, són elles mateixes les que reprodueixen de forma inconscient els patrons de les mares, igual que després ho fan les filles, i així es perpetuen aquests rols. 

Les feministes fa ja molts anys que reivindiquem que cal que les dones deixem de fer, no només en l'espai públic sinó també en el privat. La casa no és meua, la faena és compartida i no té el nom de cap persona Sonia Rubio - Treballadora social del Centre Dona 24 Hores

Per això, Rubio defensa que el repte més gran del feminisme actual és aconseguir que les dones "deixen de fer", no només en l'esfera pública sinó també en la privada. "Hem d'assumir que la casa no és d'elles, la faena és compartida i no té el nom de cap persona", argumenta. 

El cost emocional maternal

Però, la maternitat no sols té un impacte econòmic sinó que afecta també el pla emocional. L'enquesta de l'associació Jo no renuncie constata que set de cada deu dones asseguren sentir-se esgotades cada dia per la gran càrrega mental que assumeixen a casa. Fins i tot el 64% arriba ja cansada al seu lloc de treball. "No sols ens ocupem de les cures, també planifiquem, acompanyem, donem menjar als fills..." subratlla Rubio. 

L'Índex Europeu d'Igualtat de Gènere mostra que Espanya obté les seues puntuacions més modestes en analitzar el temps dedicat a les tasques domèstiques i a atendre menors, gent major o persones dependents. El 40% de les dones destinen temps diàriament a aquestes funcions, enfront del 28% dels homes. Les xifres reflecteixen així mateix la desigualtat en el temps dedicat a l'esport o activitats culturals i d'oci.

Tot això acaba passant factura a la salut. Segons l'Hospital Vall d'Hebron, dues de cada deu dones presenten problemes de salut mental des que decideixen ser mares, durant l'embaràs o en el primer any de vida del bebé, una situació que ha empitjorat durant el confinament per la pandèmia de la covid.

"Deixar de fer": cap a una nova maternitat

Alguns testimonis que recull l'estudi de Jo no renuncie donen una idea del grau d'escrutini social que han de suportar a més les mares. Alguns exemples: "Quan em vaig reduir la jornada em van dir quina sort, ara jornada reduïda i a descansar", o "Vaig perdre un ascens perquè, en reincorporar-me, em van dir que no estava centrada al 100% per ser mare".

El repte del segle XXI per a les persones que volem maternar és deixar de fer. Ja no busquem ser supermamis, busquem ser dones modernes que puguem compatibilitzar la vida individual amb la identitat materna Sonia Rubio - Treballadora social del Centre Dona 24 Hores i professora de la UV

Els nous estils de vida moderna han canviat el paradigma de la maternitat i plantegen nous desafiaments. "El repte del segle XXI per a les persones que volem maternar és deixar de fer", explica Sonia Rubio, que remarca que ara ja no es busca ser supermares, sinó "dones modernes" amb capacitat de compatibilitzar la vida individual amb la identitat materna. Un pas avant, precisa la tècnica, que implica en certa manera deslligar-se de les criatures, perquè existeixen per a les dones més identitats que la de ser mares. 

També et pot interessar