El relat d’una víctima de la pederàstia: “Els abusos del frare, del professor que admirava, em van generar un sentiment de culpa”

Nacho Barceló, de qui va abusar el frare que li feia classe en quart d’EGB, lamenta que l’Església no haja sigut més contundent amb aquests casos

La víctima, que estudiava en un col·legi que gestionaven els agustins de València, ha denunciat públicament la situació que va patir
La víctima, que estudiava en un col·legi que gestionaven els Agustins de València, ha denunciat públicament la situació que va patir

Amb la confiança com a arma, la connivència d’una Església “que mirava cap a un altre costat” i deixant no nomésun sentiment de culpa en la víctima, sinó també un bloqueig afectiu i sexual que va haver de superar. El cas de Nacho Barceló és un més, que ha compartit en Les notícies del matí, però suficient per a exemplificar la devastació personal que van deixar els abusos sexuals que alguns membres de l’Església van cometre durant dècades.

Nacho Barceló estudiava al col·legi dels Agustins de València. Quan tenia set o huit anys i estava en quart de l’antiga EGB, fra Balbino, “el professor al que admirava”, va abusar d’ell en reiterades ocasions. No van caldre ni coaccions ni amenaces, sols un clima de confiança i complicitat entre els dos, com reconeixia la pròpia víctima, durant la seua intervenció en Les notícies del matí.

“En aquell moment no era conscient del que passava. Jo era un xiquet que admirava el seu professor. Els pocs records que tinc no van ser de passar-ho terrible, en aquell moment no n'era conscient”, admetia Barceló. I precisament, aprofitant aquesta atmosfera de confiança, el frare abusava del menor.

Assimilar aquesta situació, que va patir en reiterades ocasions, li va costar anys a aquell xiquet, i després adult, que va estudiar als Agustins de València. Una vegada es va decidir a fer el pas de contar-ho a la seua família i al seu entorn familiar més immediat, la seua sorpresa va ser que alguns eren coneixedors del costum de fra Balbino. "Em van dir 'ja se sap'", puntualitzava.

"Em sorprenia com aconseguia que aquella conducta es perllongara en el temps, en la connivència d’una institució, que mirava cap a un altre costat, i de la societat", reconeixia Nacho Barceló durant la seua intervenció en Les notícies del matí.

Ara, dècades després d’aquells abusos a porta tancada a l’hora de l’esplai, Barceló valora positivament la possibilitat de que s’òbriga una investigació al Congrés i que les fiscalies de les comunitats autònomes estiguen recopilant la informació, però creu que el fet d’investigar-ho hauria d’haver sigut una iniciativa de l'Església mateixa. El seu gra d’arena a aquests abusos és relatar el seu cas, que és un dels que integren la investigació d'El País, i animar la gent que haja patit una situació semblant a comunicar-la perquè els delictes no queden impunes.

“Hauria de ser l’Església la que assumira la responsabilitat del dany causat. Ha passat des de fa massa temps, i amb impunitat, però ja que l’Església no ha fetel pas, benvingut siga el fet que el Congrés o la Fiscalia ho investiguen”, considera Nachó Barceló.

En el seu cas, l’actual direcció del centre on van tindre lloc els abusos va contactar amb ell, a través d’un correu electrònic, el passat 15 de gener. En l’escrit, els agustins reconeixien que “la postura de l’Església és condemnar els fets, demanar perdó a les víctimes, ajudar-les si ho necessiten i facilitar una possible investigació civil o eclesiàstica interna”. Des de mitjans de gener, el col·legi dels Agustins de València no ha tornat a moure fitxa, segons apunta l’exalumne.

A l'Església li hauria de fer vergonya permetre que un depravat haja seguit actuant tota la seua vida així Nacho Barceló - Víctima dels abusos sexuals dels agustins de València

A pesar que admet que no necessita que l’Església li restituïsca els danys que aquest delicte li van causar, perquè ja ha superat “el sentiment de culpa” que en créixer va sentir per no haver-se adonat que estava sent una víctima dels abusos i perquè “és impossible que ningú et torne aquests anys de bloqueig afectiu i sexual”, sí que creu que cal una investigació més contundent per part de l’Església.

“Fra Balbino va morir al seu llit, amb les benediccions de l’Església”, recordava en la ràdio d’À Punt, alhora que apuntava que a aquesta institució “li hauria de fer vergonya permetre que un depravat seguira actuant tota la seua vida així”.

També et pot interessar