Els regants critiquen que les accions legals anunciades per Puig en defensa del Tajo-Segura arriben tard

El col·lectiu s'oposa en bloc al reial decret del govern espanyol sobre el transvasament: "Respon a tics de dèspota"

Insfraestructura del transvasament Tajo-Segura
Insfraestructura del transvasament Tajo-Segura (arxiu) / À Punt NTC

Els regants del sud valencià rebutgen frontalment els canvis introduïts pel govern espanyol en el reial decret que arreplega qüestions relacionades amb diversos plans hidrològics, entre d'altres les noves condicions d'explotació del transvasament Tajo-Segura. Finalment, i en contra del que s'havia acordat en el Consell Nacional de l'Aigua, suprimeix una clàusula que vinculava l'increment del cabal ecològic del primer riu a una nova avaluació de l'estat de les aigües a partir de 2025. Això, en la pràctica, estableix un augment automàtic dels sis metres cúbics per segon actuals a set quan el Consell de Ministres aprove la norma, huit el 2026 i 8,65 el 2027. Per als agricultors de les comarques afectades, que veuran retallada l'assignació d'aigua disponible per a regadiu, suposa acabar amb el transvasament. "O ho parem, o serà un desastre per a tota l'agricultura al sud-est espanyol", ha augurat en declaracions a À Punt Javier Berenguer, president de Regs de Llevant.

El col·lectiu prepara una manifestació el pròxim 11 de gener a Madrid per a fer soroll i denunciar el malestar que senten, encara que lamenten que la decisió "unilateral" del Ministeri de Transició Ecològica ja està presa. I pensen que les accions legals anunciades per la Generalitat aquest dimarts per a defendre la infraestructura i els interessos valencians arriben tard perquè, segons argumenten, encara que la justícia els acabe donant la raó a llarg termini, si l'aigua no arriba a temps i els cultius no es reguen, simplement es llancen a perdre i moren.

"Li hem reiterat a Ximo Puig que ha de prendre mesures abans que el Consell de Ministres aprove el reial decret", ha remarcat Berenguer, que no descarta demanar mesures cautelaríssimes per a paralitzar l'aplicació de la norma. L'esborrany està actualment sota revisió en el Consell d'Estat, que li ha de donar llum verda. Tot i això, la postura de l'òrgan consultiu no és vinculant. Els regants critiquen que la versió que s'ha enviat del document no es correspon amb la pactada en el Consell Nacional de l'Aigua. "Per part del Ministeri sembla una burla, han modificat el decret a capritx d'[Emiliano] García Page", ha lamentat el president de Regs de Llevant, en referència al president autonòmic de Castella-la Manxa.

Des del sindicat central de regants de l'aqüeducte Tajo-Segura (Scrats) també s'oposen frontalment al canvi de criteri, que al parer seu respon "a tics de dèspota". Lucas Jiménez, president de Scrats, acusa la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, d'haver "tirat per terra" un acord que "hipotèticament" s'havia aconseguit amb els líders regionals de Castella-la Manxa, Múrcia i la Comunitat Valenciana i que va anunciar el mateix Ximo Puig com una cosa "històrica". El col·lectiu creu que s'ha menyspreat els territoris murcià i valencià i assegura que en la negociació política del nou pla de conca del Tajo hi ha dos "clars perdedors": el delegat del govern espanyol a Múrcia i Puig.

El secretari general de la Unió de Llauradors i Ramaders Valencians, Carles Peris, ha remarcat que "els valencians sempre eixim perdent a Madrid" i, tot i ser conscient que serà "difícil" revertir la situació, ha fet una crida a eixir al carrer l'11 de gener per a mostrar el malestar dels agricultors d'Alacant.

Els regants tenen el suport de totes les institucions valencianes. Una de les últimes veus a pronunciar-s'hi és la de l'alcalde d'Elx, Carlos González (PSOE) que, aquest dimarts, ha demanat al govern espanyol més sensibilitat cap a l'agricultura de regadiu perquè és un sector fonamental per a les comarques del sud.

També et pot interessar