El PSPV demana que l'hospital Doctor Moliner de Portaceli i el cementeri de Paterna siguen declarats 'llocs de la memòria'

El cementeri de l'Horta Nord va ser testimoni de la mort de 2.238 represaliats per la dictadura franquista.

L'anomenada 'Paredassa d'Espanya' en una imatge d'arxiu
L'anomenada 'Paredassa d'Espanya' en una imatge d'arxiu / Dival

En sucumbir davant l'exèrcit franquista, milers de republicans van ser afusellats enfront de l'anomenada 'Paredassa d'Espanya' de Paterna, o empresonats en l'hospital Doctor Moliner de Portaceli, convertit en camp de concentració. Per a no oblidar aquests antics espais de tortura, el grup socialista en les Corts ha demanat que el Consell els declare “llocs de la memòria”.

Entre abril de 1939 i novembre de 1956, el cementeri de l'Horta Nord va ser testimoni de la mort de 2.238 represaliats per la dictadura franquista. Veïns de 191 municipis diferents de la Comunitat Valenciana i d'altres 60 de tot el país, entre els quals es troben 16 dones.

A poc més de vint quilòmetres de distància, en la localitat de Serra, va ser construït en 1930 l'hospital de Portaceli com un centre antituberculós, però transformat entre 1939 i 1942 en un camp de concentració.

Després de més de quaranta anys de democràcia, el PSPV vol commemorar aquells que van perdre la vida o van patir violència en aquests llocs, víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista, en aplicació de la Llei Valenciana de Memòria Democràtica aprovada fa un any.

“Volem que es recorde el que va passar, perquè si no el càstig serà doble: la injustícia i l'oblit”, ha sentenciat la diputada socialista Mercedes Caballero.

Itineraris històrics

La proposta reclama que la informació i documentació històrica sobre l'hospital Doctor Moliner “siga accessible a tota la ciutadania”, i que, en col·laboració amb l'Ajuntament de Serra, es planifiquen itineraris històrics i culturals.

D'altra banda, Caballero ha destacat que el cementeri de Paterna “és una gran fossa comuna, amb 650 metres quadrats plens de persones assassinades per les tropes franquistes", i ha considerat “una vergonya que fins fa tres anys no s'hagueren autoritzat exhumacions per a identificar i dignificar totes les víctimes que van patir la repressió amb la seua vida”. A més, ha recordat que aquesta localitat constitueix el segon lloc d'Espanya on més persones es van afusellar durant la postguerra.

La proposició no de llei reclama també que es realitze, en col·laboració amb l'Ajuntament de Paterna, les agrupacions de familiars de víctimes i el Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica, un memorial amb els noms i cognoms dels afusellats.

A més, la proposta dels socialistes demana que el Consell es dirigisca al Govern d'Espanya perquè aquests emplaçaments siguen inclosos en un futur museu de la memòria democràtica estatal.

També et pot interessar