El protocol d’avisos a la població de la presa de Buseo no es va activar el 29-O perquè no estava operatiu
La Conselleria d’Agricultura explica que el dia de la dana el pla d’emergències, aprovat el juliol de 2023, estava en procés d’implantació

Els protocols d’avisos a la població en cas d’obertura o desbordament de la presa de Buseo, contemplat en el pla d’emergències de la mateixa estructura hidràulica, no estava ni implantat ni operatiu el 29 d’octubre, dia de la barrancada que va assolar desenes de municipis de la província de València. Així es desprén de la resposta del director d’explotació de la presa —depenent de la Conselleria d’Agricultura— sobre la sol·licitud d’informació de la jutgessa de Catarroja que investiga la gestió de la dana relacionada amb diferents qüestions relatives al funcionament de Buseo.
Des del departament expliquen que el 29 d’octubre estaven en procés d’implantació del pla d’emergències, aprovat el 14 de juliol del 2023, ja que la norma tècnica de seguretat “estableix un període màxim de quatre anys des de l’aprovació”. És a dir, fins a juliol del 2027. “Per això no va ser possible activar els avisos, recollits en el pla d’emergència, perquè no es trobaven implantats ni operatius”, resa el text.
Construït el 1915 a Chera, l'embassament pertany a la conca del Túria, arreplega les aigües del riu Reatillo i és l'únic de propietat de la Generalitat. Té una capacitat total de 7,5 hm³ i durant la nit del dia de la dana, entre les 21:00 i les 22:00 hores va començar a desbordar fins a fregar els 8,86 hm³, quasi el 120% de la seua capacitat. Dades que la mateixa Conselleria va aportar al jutjat a petició de la magistrada en un informe sobre l'evolució de l'aigua a Buseo, on es confirmava que l'aigua va depassar en més de dos metres el límit de la presa.
Un dels dos sistemes de mesurament va ser arrossegat per la riuada i a l’altre no s’hi podia accedir
La jutgessa també pregunta a la Direcció General de l’Aigua i Desenvolupament Rural si es va decidir laminar l’avinguda d’aigua en algun moment entre les 8 del matí i les 10 de la nit i sobre quins sistemes de mesurament usa l’embassament. En l’escrit, expliquen que la presa compta “únicament” amb un sobreeixidor de superfície de llavi fix de 75 metres de llargària amb un llindar de 458,7 metres sobre el nivell del mar. Així, remarquen que no hi ha comportes, sinó que l’aigua vessa “de forma natural” quan s’arriba al nivell màxim del llavi. “Cal que l’aigua arribe a eixe nivell perquè comence el vessament, sense que hi ha un procediment per a actuar voluntàriament sobre els cabals vessats per eixe element”, afigen.
D’altra banda, es detalla que l’embassament de Buseo té dos sistemes de mesurament de l’alçària de l’aigua, una estació del Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) que té un pluviòmetre i un limnímetre elèctric “que registren dades a temps real de la pluja i el nivell d’aigua de l’embassament” i un limnímetre situat al marge dret. Tal com s’explica en l’informe, a les 22:15 hores es va perdre el primer limnímetre, arrossegat per la riuada, i els treballadors no podien accedir al situat al marge dret per les condicions meteorològiques. “A partir de la pèrdua del limnímetre automàtic de la CHX es manca de dades de nivell i únicament es pot reconstruir el que va ocórrer per indicis i la descripció de l’encarregat de la presa”.
Finalment, a la qüestió de la jutgessa sobre l’estat de les comportes, l’informe mostra que hi ha dos desaigües de fons que es troben soterrats, “i, per tant, inoperatius”, ja que la presa acumula vora vint metres de llot que s’ha anat despositant en els cent anys d’història que té. “Reposar els desaigües seria una operació molt complexa i suposaria un cost desproporcionat tant des del punt de vista tècnic com econòmic i ambiental”, afig. A més, conclou que la seua capacitat de desaiguar seria de tan sols 60 o 70 m³/s, un valor “insignificant” si es compara amb els més de 1.400 m³/s que s’estimen del dia de la dana.