El projecte l'Armari de la Memòria recupera la història LGTBI del nostre país

Des de la dècada dels 50 i fins a l'inici de la democràcia, la major part del col·lectiu LGTBI va viure en la censura. El projecte de la Conselleria d'Igualtat l’Armari de la Memòria elabora un arxiu documental sobre aquest col·lectiu per a recuperar la memòria sobre la diversitat sexual i de gènere.

El director del projecte, Pablo Hernández Miñano, sosté que la comunitat LGTBI té una història molt llarga, però que no s’ha contat mai. Per això volen obrir la caixa dels records LGTBI per a conéixer i reconéixer el lloc que ha ocupat aquest col·lectiu en la història de la societat. 

A través d’aquest projecte comparteixen amb persones majors una realitat que molts recorden molt diferent de la d’ara, ja que, per exemple, l’homosexualitat era vista com una “cosa rara o una enfermetat, sobretot en dones”, conta Sinda Mena, una de les participants. A més, en una societat que no podia bromejar sobre política, sí que es feien acudits sobre homosexuals “a grapats”, i també els pegava la policia, diuen Ascensión Muñoz i Paco Colás. Una persona que no té llibertat ha de passar-ho malament, reflexiona Javier Aragón. 

En els tallers de l’Armari de la Memòria, gent com elles, descobreixen elements recuperats que parlen de la vida d'artistes com el Titi, o de figures resilients, però també desconegudes per a la gran majoria de la ciutadania, com la transsexual Rampova. I a través de les cartes d'amor secretes entre dues dones, o de les lleis que perseguien l'homosexualitat, es va conformant una cronologia LGTBI, que busca informar els més majors sobre un col·lectiu tabú durant molts anys per demostrar que la diversitat sexoafectiva i de gènere sempre ha format part de la història.