El president d'Ausbanc indemnitzarà l'‘excommunity manager’ de la Policia Nacional per vulnerar el seu dret a l'honor

Luis Pineda haurà de pagar 3.000 euros per acusar-lo en Twitter de pertànyer a una trama mafiosa.

El president d\'Ausbanc indemnitzarà l\'‘excommunity manager’ de la Policia Nacional per vulnerar el seu dret a l\'honor
El president d'Ausbanc indemnitzarà l'‘excommunity manager’ de la Policia Nacional per vulnerar el seu dret a l'honor

El president d'Ausbanc, Luis Pineda, haurà d'indemnitzar l'excommunity manager de la Policia Nacional, Carlos Fernández, per vulnerar el seu dret a l'honor. La sentència assenyala que haurà de pagar 3.000 euros per acusar-lo en Twitter de pertànyer a una trama mafiosa. A més, haurà de tuitejar la resolució judicial. També el condemna a ell i a Luis Suárez, els dos responsables de la publicació d’Ausbanc Mercado de Dinero, a una multa de 9.000 euros per uns fets similars, en aquesta ocasió publicats en la revista. La sentència assenyala que s’han traspassat els límits del dret a l’honor amb unes acusacions “altament vexatòries”.

Carlos Fernández és conegut per haver establit les línies bàsiques de l'eficient comunicació en xarxes socials d’aquest cos de seguretat. Ricard Martínez, director de la Càtedra de Privacitat i Transformació Digital Microsoft-Universitat de València, ha indicat que, en els textos, es deia d'ell, pràcticament, que era una persona mafiosa: “Això en un país com el nostre, on les trames mafioses tenen l'impacte que tenen, se li estava imputant un delicte a una persona, l'estava injuriant”.

Tot arranca de la campanya de desprestigi que va encetar Ausbanc contra el portaveu de Facua, Rubén Sánchez. Aquest havia acusat una dona que deia que era professora de la Guàrdia Civil i de la Policia, i que s’havia inventat aquesta part del currículum. Després de ser confirmada aquesta informació, l'aleshores community manager de la Policia Nacional es va pronunciar sobre aquest fet en el seu compte personal i en el del cos de seguretat. Va ser en aquell moment quan van començar les acusacions contra ell a través de la revista i de Twitter.

En aquest sentit, el director de la Càtedra de Privacitat i Transformació Digital Microsoft-Universitat de València comenta que hi ha dos límits bàsics pel que fa a la llibertat d’expressió. L'un és el de la dignitat humana, és a dir, no es pot vexar una persona quan s’opina sobre ella. L’altre, segons Ricard Martínez, és “quan mitjançant una opinió o una informació s'imputa falsament a una persona un delicte, ja que això afecta el seu honor i és un límit que no es pot traspassar en cap cas”.

“Tots, quan utilitzem una xarxa social, hem d'aprendre a respectar la resta i a posar en valor el mal que podem fer-los amb una afirmació imprudent com aquesta”, ha assenyalat Ricard Martínez, que afegeix que allò que ensenya la sentència és que qualsevol persona es pot veure afectada per un cas similar, per la qual cosa cal anar amb compte amb el que es comenta en les xarxes socials. En la secció de xarxes de Les notícies del matí s'ha tractat aquesta qüestió amb més profunditat.

També et pot interessar