Els premis Jaume I reclamen una “planificació científica global amb mirada llarga”

El rei Felip VI ha lliurat els premis a Xavier Tolsa, José García Montalvo, Pura Muñoz-Cànoves, José Antonio Sobrino, Anníbal Ollero i Carlota Pi.

Pura Muñoz-Cànoves ha rebut el premi Rei Jaume I en Investigació Mèdica

La Llotja de València ha acollit aquest dilluns el solemne acte de lliurament dels Premis Rei Jaume I del 2019, que guardonen amb 100.000 euros i una medalla d'or sis dels investigadors espanyols més rellevants de camps com ara la medicina, l'economia, l'urbanisme, la protecció mediambiental o l'empresa. L'acte l'ha presidit el rei Felip VI, que ha estat acompanyat pel president de la Generalitat, Ximo Puig, i l'alcalde de València, Joan Ribó, entre altres autoritats valencianes, i el patronat dels premis.

Els premiats en aquesta edició són Xavier Tolsa (Investigació Bàsica), José García Montalvo (Economia), Pura Muñoz-Cànoves (Investigació Mèdica), José Antonio Sobrino Rodríguez (Protecció del Medi Ambient), Anníbal Ollero Baturone (Noves Tecnologies) i Carlota Pi Amorós (Emprenedora).

Sis guardonats que han rebut el premi de les mans del rei pels estudis sobre l'envelliment i la medicina regenerativa (Pura Muñoz), les futures generacions de drons (Anníbal Ollero), la teledetecció dels canvis planetaris (Jose Antonio Sobrino), l'aposta per l'ús de les energies renovables i l'autoconsum (Carlota Pi), les investigacions en l'àrea de les matemàtiques (Xavier Tolsa) i els estudis sobre la desocupació i el desajust educatiu en el mercat de treball (José García Montalvo).

Pura Muñoz-Cànoves: “No volem més miracles, fa falta finançament”

Pura Muñoz-Cànoves, en noms dels premiats, ha dit que aquesta és una “cerimònia de gratitud” a la fundació i els seus col·laboradors per a donar visibilitat a la ciència i a les dones a través d'aquests premis. En el seu discurs ha recordat que la ciència ha sigut capaç de transformar la societat i “és potser la major conquesta de la humanitat”, però, perquè continue transformant la societat, ha dit que fa falta finançament.

“Nosaltres no volem més miracles. La inversió de l'Estat ha minvat en els últims deu anys. Els nostres joves marxen a l'estranger i no tornen, i la majoria de laboratoris treballa de forma precària”. Per això, Muñoz-Cànoves ha dit que fa falta una “política científica valenta a llarg termini”. És important que els dirigents, els empresaris i la societat “prenguen consciència i donen suport a la ciència” i que es done suport als joves emprenedors. “Cal una planificació científica global de mirada llarga, i fa falta ja”, ha reclamat a les autoritats en nom dels premiats.

Puig: “La ciència i la raó són la millor vacuna davant de la visceralitat i la irracionalitat”

El cap del Consell, Ximo Puig, ha destacat que la saviesa, la ciència i la raó són “la millor vacuna” davant de la visceralitat i la irracionalitat que alguns intenten inocular en la societat. Puig ha dit que els sis premis responen a les urgències d'aquesta societat i assenyalen la manera de créixer. A més, els premis relacionats amb les noves tecnologies i la protecció del medi ambient “al·ludeixen a dos grans desafiaments de la nostra era”. I ha afegit: “La ciència és sinònim de progrés i no podem renunciar al progrés”.

Ximo Puig ha assenyalat que la Generalitat està fent passos ferms en el seu suport a l'activitat científica i investigadora. Així, ha recordat la creació de la Conselleria d'Innovació, Universitat, Ciència i Societat Digital, i mesures com ara la implantació de la xarxa 5G, el pla de transformació digital del teixit productiu, l'establiment d'un observatori contra la bretxa digital, un marc de finançament estable per a les universitats, l'elaboració d'un mapa de la ciència, l'impuls d'una institució per a la captació de l'excel·lència científica i l'estratègia d'intel·ligència artificial de la Comunitat Valenciana.

Ribó: “El talent científic i investigador és el motor que impulsa les grans transformacions”

Durant el seu discurs, l'alcalde de València, Joan Ribó, ha dit que els Premis Jaume I són una mostra, des de fa 30 anys, de l'esforç comú i de la projecció internacional creixent de la Comunitat Valenciana en l'àmbit de la investigació, la medicina, l'economia, la protecció del medi ambient, l'emprenedoria o l'impuls de les noves tecnologies.

Ribó ha dit que el talent científic i investigador és el motor que impulsa les grans transformacions i contribueix a tindre un món més sostenible, més just i més igualitari. Així mateix, s’ha referit especialment a les dones premiades aquest dilluns, Pura Muñoz-Cànoves i Carlota Pi, “un exemple de superació, i del trencament del sostre de vidre i el terra de fang que frena la vida de milers de dones i xiquetes”.

Boluda demana un gran pacte d'estat per la ciència, la investigació i l'emprenedoria

Vicente Boluda, president de la Fundació Valenciana d'Estudis Avançats, ha destacat que aquest esdeveniment s'ha convertit en el referent internacional per a la labor investigadora i emprenedora. Per a Boluda, potenciar la ciència, la investigació i les empreses és fonamental per al nostre progrés. Per això, el president de la Fundació Valenciana d'Estudis Avançats ha demanat un gran pacte d'estat per la ciència, la investigació i l'emprenedoria, “encara que sembla que cau en sac foradat”, i ha instat tota la societat a implicar-se en aquests objectius. 

Felip VI destaca l'aportació de la dona a la ciència

El rei Felip VI ha tancat l'acte i ha recordat en el seu discurs Margarita Salas, que va obtindre aquest guardó fa 25 anys i ha faltat fa poc. “Ha quedat en la memòria com un exponent de l'aportació de la dona al món científic”, ha assenyalat. El monarca ha indicat que aquests premis reconeixen la labor dels investigadors i fan que els ciutadans siguen més conscients de la importància de la ciència i la investigació. El rei confia que augmentarà el nombre de les vocacions científiques i emprenedores. 

Així, Felip VI ha instat a reforçar la inversió en investigació i a aproximar-la al món empresarial perquè “la ciència beneficia l'empresa i l'empresa ha d'ajudar la ciència”. “Espanya ocupa el desé lloc en producció científica i lidera internacionalment nombrosos camps de la ciència”, ha destacat, encara que ha lamentat: “No estem ni de bon tros on hem d'estar, on ens mereixem i on aspirem a estar”.

També et pot interessar