Pitjor diagnosticades en, almenys, 700 patologies

Un llibre coordinat per una catedràtica de Medicina Preventiva de la UA recull els biaixos de gènere en la medicina.

Pitjor diagnosticades en, almenys, 700 patologies
Pitjor diagnosticades en, almenys, 700 patologies

Les dones són pitjor diagnosticades que els homes en, almenys, 700 malalties, amb l'única excepció de l'osteoporosi, segons el llibre "Perspectiva de gènere en medicina", que acaba de publicar la Fundació Dr. Antoni Esteve. 

L'obra recull exemples de biaixos de gènere que es produeixen des de diferents disciplines, com ara el fet d'utilitzar el patró de símptomes masculí en malalties com l'infart, la qual cosa pot conduir a falsos negatius; o que, tot i que diversos estudis científics concloguen que les dones que prenen medicaments cardiovasculars tenen entre 2 i 2,5 vegades més probabilitats de patir efectes secundaris que els homes amb el mateix fàrmac, la professió sanitària continue usant les mateixes dosis per als dos sexes. També el tabac com a risc de malaltia pulmonar obstructiva crònica era la raó d'un diagnòstic menys freqüent en les dones, ja que s'associava el tabaquisme amb un hàbit masculí. 

Per contra, el llibre també ressalta que poden produir-se infradiagnòstics en els homes, com en el cas de l'osteoporosi, que suposa aproximadament un terç del total dels casos, però és més sospitada i buscada en les dones per la menopausa. 

Són alguns exemples de com els biaixos de gènere influeixen en l'atenció sanitària, en l'educació mèdica i en la investigació, segons denuncia el llibre. 

El biaix de gènere

Es parla de "biaix de gènere" quan, davant d'una igual necessitat sanitària en homes i dones, "es fa un major esforç diagnòstic o terapèutic en un sexe respecte a l'altre, cosa que pot contribuir a desigualtats en salut entre homes i dones", explica Ruiz Cantero.  El concepte va sorgir en 1991 arran d'un article publicat en 'The New England Journal of Medicine' que va detectar una diferència molt significativa entre la pràctica d'angiografes coronàries, una prova radiogràfica, que es feia a pacients homes i pacients dones en dos hospitals anglesos. 

Un altre exemple que destaca Ruiz és el fet que davant mateixos símptomes, les dones siguen etiquetades amb més freqüència amb problemes de salut mental i no se'ls facen tantes proves físques. Això, tot i que, "si a la depressió i l'ansietat els afegim l'alcoholisme i el suïcidi, la prevalença és similar en tots dos sexes".

Ni investigadores ni investigades

Des dels principis dels anys noranta, les dones no figuraven en estudis ni assajos clínics. Tot i que a poc a poc la situació canvia, encara hui es calcula en un 25%-30% la participació de dones en assajos clínics publicats en revistes científiques. Això desemboca en un desconeixement major de les malalties amb una alta prevalença en dones, que normalment s'han investigat menys

Per a diverses veus expertes, com ara la metgessa especialista en medicina preventiva i salut pública a Castelló, Vita Arrufat, la perspectiva de gènere és encara una “assignatura pendent” en el sistema de salut pública. 

També et pot interessar