Què és la pigota dels micos i què en sabem fins ara

El Ministeri de Sanitat ha detectat els primers contagis a Espanya

Imatge d'arxiu d'un equip de científiques treballant en l'Institut de Salut Carlos III
Imatge d'arxiu d'un equip de científiques mentre treballen a l'Institut de Salut Carlos III / Institut de Salut Carlos III

El Ministeri de Sanitat ha detectat els primers contagis de la pigota del mico a Espanya. Els casos els estudien al Centre Nacional de Microbiologia, on es fan proves genètiques per a confirmar o descartar si es tracta d'aquesta malaltia rara d'origen animal. En cas de confirmar-se, se sumarien als registrats abans a Portugal i el Regne Unit. La Conselleria de Sanitat ha enviat als departaments de salut, als centres de salut pública i als Centres d'Informació i Prevenció de la Sida de la Comunitat Valenciana una alerta amb indicacions del què és la pigota del mico, quines són les seues causes i com detectar-la. Això és el que sabem fins ara d'aquest virus.

Què és la pigota del mico?

Aquest virus no té relació amb la pigota humana, erradicada per complet el 1980, ni té tampoc res a veure amb el coronavirus. Rafael Toledo Navarro, catedràtic de Parasitologia de la Universitat de València, ha assegurat a À Punt NTC que aquest virus pertany al tipus Orthopoxvirus, que generalment poden causar pigota en altres mamífers, “fora del circuit humà”. 

Com es transmet?

Segons el catedràtic Rafael Toledo, el contagi és més complex que el de la covid, perquè en aquest cas es transmet pel contacte directe i continuat d’una quantitat elevada de fluids corporals d’una altra persona, “a més, ingerits durant un temps prolongat”.

"Requereix un contacte molt estret", convé la responsable de la Unitat de Salut Internacional de l'Hospital General de València, Magdalena García, que posa d'exemple gotes grans generades durant la respiració o secrecions d'alguna persona infectada.

No es tracta, però, d'una malaltia de transmissió sexual, com ja ha deixat clar la ministra de Sanitat, Carolina Darias. En les últimes hores s'havia especulat amb aquesta possibilitat per les característiques dels positius confirmats a Madrid, homes que havien mantingut relacions sexuals amb altres homes. El contagi entre persones, generalment, es produeix per via respiratòria, encara que el virus pot propagar-se també per contacte amb ferides obertes o mucoses, per exemple.

Quins són els símptomes?

La malaltia té un període d’incubació d’una a dues setmanes, amb símptomes molt poc específics durant els primers dies: febra alta, dolor muscular o inflamació dels ganglis. És al cap de tres dies de començar amb la febra que apareixen les primeres erupcions, inicialment a la cara i poc després, a la resta del cos. A mesura que s’escampen, les bambolles s’omplin de líquid.

Imatge simulada de l'aspecte d'un virus de tipus Orthopoxvirus
Imatge simulada de l'aspecte d'un virus de tipus Orthopoxvirus / Video Elephant LTD / Reuters

 

És una malaltia mortal?

Generalment, no. La mortalitat estimada de la pigota del mico és entre un 1 i un 10% dels casos, “però s'ha de tindre en compte que els estudis estan fets fonamentalment a l'Àfrica central”, ha recordat Toledo. La variant detectada a Europa és l’occidental, molt més lleu, que es cura de manera natural i tarda de dos a quatre setmanes a desaparéixer completament. 

Quin és el tractament?

La malaltia es tracta amb antivirals genèrics per combatre la febra i les ferides de la pell, causades per les bambolles, segons ha explicat el catedràtic. Normalment no requereix hospitalització. 

Quin és l’origen d’aquest nom? 

Segons l'agència nacional de salut pública dels Estats Units, aquesta malaltia es va descobrir el 1958 en colònies de mones usades en investigacions. Per aquest motiu, la van batejar com a pigota del mico. El primer contagiat humà va ser un xiquet de la República Democràtica del Congo, el 1970. Segons l’OMS, la infecció es va escampar a onze 11 països africans i inclús va arribar a altres continents, però generalment es detecta en diverses espècies d'animals, majoritàriament ratolins salvatges, esquirols, lirons i fins i tot primats.

És una situació alarmant? 

Segons Toledo, estem vivint una època d'hipersensibilització en temes sanitaris que fa sobredimensionar els perills reals de la malaltia. “Primer s’ha de determinar el nexe entre els casos detectats, si es que existeix, i estudiar com es fa la transmissió comunitària, en cas de que existisca”.

El director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries del Ministeri de Sanitat, Fernando Simón, també veu poc probable que la pigota del mico genere una transmissió important a Espanya, tot i que ha alertat que cal anar amb compte perquè tampoc es pot descartar. "Estem treballant amb totes les hipòtesis possibles i, quan tinguem informació un poc més sòlida, ja s'explicarà i es donaran les dades necessàries", ha apuntat.

També et pot interessar

stats