La península Ibèrica va ser refugi dels humans en l'edat del gel pel seu clima més favorable
Un estudi publicat en Nature remarca que l'evolució humana va ser més complexa del que es pensava
Els humans moderns van arribar a Europa fa 45.000 anys i aquells caçadors-recol·lectors van aconseguir sobreviure a èpoques tan difícils com l'últim màxim glacial, el període més fred de l'edat de gel (fa entre 25.000 i 19.000 anys), quan el gel cobria quasi tot el continent. Ho van fer refugiant-se al sud-oest d'Europa, a la península Ibèrica, on el clima era més favorable.
Fins ara, les eines i els objectes trobats pels arqueòlegs han ajudat a determinar les cultures que van viure en aquesta època, però la falta de fòssils humans impedia saber més sobre les seues migracions i interactuaciones. Però aquest dimecres, un article publicat en la revista Nature i basat en l'estudi del genoma de més de 356 caçadors recol·lectors d'Europa occidental i central DE fa entre 35.000 i 5.000 anys ha permés reconstruir els seus moviments i reescriure la història genètica dels nostres avantpassats.
L’estudi revisa 30.000 anys d'història genètica europea, des del paleolític superior —amb el desenvolupament de les primeres cultures d'Homo sapiens al continent— fins a l'inici del neolític —arriba l'agricultura—, i conclou que l'evolució humana va ser més complexa del que es pensava. Durant el paleolític superior, Europa va ser habitada per quatre cultures diferenciades per la seua indústria lítica: aurinyacià, gravetià, solutrià i magdalenià.
Fins ara es creia que uns grups van anar reemplaçant uns altres, però l'estudi conclou que hi va haver heterogeneïtats dins d'una mateixa cultura, com la gravetiana, que tenia dues poblacions a Europa que compartien indústria, però que eren genèticament diferents. Una va viure a l'oest i el sud del continent (la França actual i la península Ibèrica) i una altra al centre i el sud d'Europa (les actuals Txèquia i Itàlia).
A més, el llinatge genètic de les poblacions gravetianes d'Europa occidental es va mantenir durant almenys 20.000 anys i els seus descendents van estar al sud-oest d'Europa (península Ibèrica) durant el període més fred de l'última edat de gel. Després van tornar a expandir-se a la resta d'Europa, on van disseminar la cultura magdaleniana.
"Amb aquests descobriments, podem secundar per primera vegada la hipòtesi que durant l'última gran glaciació els humans es van refugiar a la regió climàticament més favorable del continent, el sud-oest d'Europa", manté Costh.
Però l'estabilitat genètica trobada en els individus de l'oest i el sud del continent difereix del panorama genètic del centre d’Europa: "El període més fred de l'edat de gel es correlaciona amb grans desplaçaments i reemplaçaments de poblacions a l'Europa central, però aquest no sembla ser el cas de la península Ibèrica", apunta la investigadora del Max Plank d'Antropologia Evolutiva de Leipzig i coautora de l'estudi, Vanessa Villalba-Mouco.
