El patró del consum de drogues a València: cànnabis, tabac i cocaïna durant els caps de setmana i festius

L'anàlisi de les aigües residuals de la ciutat permet estudiar el consum d'estupefaents entre el 2011 i el 2020

Per a l'estudi s'na analitzat les aigües residuals procedents de tres depuradores de la ciutat de València.
Per a l'estudi s'han analitzat les aigües residuals procedents de tres depuradores de la ciutat de València / Aguas de Valencia

Un estudi del Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE, UV-CSIC-GVA) ha avaluat, mitjançant l'anàlisi de les aigües residuals, el consum de drogues a la ciutat de València durant el període del 2011 al 2020. Cànnabis, tabac i cocaïna van ser les més consumides, sobretot durant els caps de setmana i en períodes festius, en concordança amb les estimacions de la UE. El treball, que apareix publicat en la revista Water Research, posa en relleu l'eficiència d'aquesta tècnica epidemiològica.

L'enfocament de l'epidemiologia basada en les aigües residuals ha permés analitzar les tendències en el consum de drogues a València durant una dècada; detectar l'aparició de noves substàncies d'abús i identificar els canvis en les pautes de consum relacionats amb períodes de vacances o festes.

Per al treball, el Grup de Recerca en Seguretat Alimentària i Mediambiental de la Universitat de València (SAMA-UV), al CIDE, va analitzar les aigües residuals procedents de tres depuradores de la ciutat de València.

En l'anàlisi va aconseguir detectar un total de setze substàncies psicoactives, huit de les quals van rebre un control continuat mitjançant estudis cromatogràfics i d'espectrometria de masses.

Els resultats de l'estudi

Els resultats mostren que el cànnabis, el tabac i la cocaïna van ser les drogues més consumides, amb una mitjana per cada 1.000 habitants de 9,9 g/dia per al cànnabis, 1,7 g/dia per a la cocaïna i 1,5 g/dia per a la nicotina.

L'estudi també mostra una tendència de consum en alça de les tres substàncies a partir del 2018. Opiacis com la codeïna (0,5 g/dia), al·lucinògens com la bufotenina (0,2 g/dia), o estimulants com l'èxtasi (MDMA 42 mg/dia), les amfetamines (36 mg/dia) i les metamfetamines (20 mg/dia) destaquen a continuació.

I, finalment, l'heroïna, la ketamina o la metadona, entre d'altres, van mostrar ser drogues de menor consum a València durant el període d'estudi. Les mostres per a l'anàlisi van ser obtingudes tant en forma de substàncies pures com dels metabòlits.

Imatge que apareix en l'estudi
Imatge que apareix en l'estudi / ars.els-cdn.com

"Aquestes dades són similars a les trobades en altres ciutats espanyoles i estan en concordança amb les estimacions realitzades per a la UE pel centre Europeu de Monitoratge de Drogues i d'Addicció a les Drogues", apunta l'enginyer Julián Campo, primer autor d'aquest article i investigador del Grup SAMA al CIDE.

Els resultats del grup SAMA-UV mostren que, a més de la cocaïna, el cànnabis es troba entre les drogues il·lícites detectades més sovint en mostres d'aigües residuals. Aquestes dades concorden amb diferents estudis fets per a períodes similars en 26 països de la UE.

Altres dades que aporta el treball són l'augment del consum de cocaïna a la ciutat de València i els seus municipis al voltant de la dècada, coincidint amb la tendència general observada en tot Europa; el consum estabilitzat de metamfetamina, reduït per a l'amfetamina i en alça per a l'èxtasi.

Durant els caps de setmana i festes locals, principalment les Falles, es va veure una freqüència més gran de consum de substàncies psicotròpiques en comparació amb els dies laborables.

També et pot interessar

stats