Homenatge al Doctor Peset, el metge que va acabar amb la grip espanyola

El seu treball va ser determinant per a acabar amb una altra pandèmia, la de la grip espanyola de 1918, per a la qual va crear la vacuna, com també ho va ser contra l’epidèmia de Xest del 1916 o la de Torrent un any després. Les fites professionals del doctor Peset Aleixandre van ser brillants, el seu delicte, a ulls de la dictadura franquista, l'“auxili a la rebel·lió”. La Universitat de València ha recordat aquest dilluns un dels metges valencians més destacats del segle XX, a qui l’odi feixista va assassinar un 24 de maig del 1941. 

Amb la seua mort, el règim franquista va soterrar no sols un destacat professional de l’àmbit de la salut pública, sinó també un científic de tarannà pedagògic i caràcter tolerant. “Un científic que va entendre que ni podia ni devia mantindre’s al marge de la societat en la qual vivia, per la qual cosa va decidir participar activament en eixe projecte regenerador i modernitzador que va significar l’arribada de la segona República”, com recorda Felip Martínez, professor del departament d’Història de la Ciència de la Universitat de València.

Per això, a més d’un brillant metge, Joan Peset Aleixandre va arribar a ser rector de la Universitat de València durant la Segona República, així com president d’Esquerra Republicana, i diputat nacional pel Front Popular. Una trajectòria política que els inicis de la dictadura van soterrar amb un afusellament al cementeri de Paterna la vesprada d’un dia com aquest dilluns, quan només tenia 54 anys. 

Va ser un home de ciència, de reconeguda solvència, tant en l'àmbit espanyol com europeu Felip Martínez - Professor del Departament d’Història de la Ciència de la Universitat de València

Després de l’assassinat d’aquest metge de Godella, la dictadura va silenciar la mort intel·lectual i la mort civil “d’un home de ciència, de reconeguda solvència, tant en l'àmbit espanyol com europeu”, com apunta Felip Martínez en un dels seus articles publicats al web de la Universitat de València. 

Des de ben menut, Peset Aleixandre va estar vinculat a la medicina. Era la quarta generació de metges de la família i, a més, va créixer al laboratori clínic que tenia son pare. Joan Peset es va doctorar en Medicina el 1907, un any després ho va fer en ciències químiques i un més tard, en Dret. A més, va integrar la primera promoció becada per la Junta per a Ampliació d'Estudis i Investigacions Científiques (JAE), estudis que va aprofitar per a especialitzar-se en anàlisi química aplicada a la medicina legal.

El bagatge professional i intel·lectual que li van reportar aquestes estades, van permetre a l’aleshores jove metge valencià aconseguir la càtedra de medicina legal de Sevilla el 1910, “amb només 24 anys”, com apunta Felip Martínez. Durant la seua etapa com a professor, al doctor Peset se’l recorda com algú “d'un tracte pròxim amb els alumnes, poc freqüent en l'època, com el fet de deixar que s’examinaren de l'assignatura per parts, en qualsevol moment i en els llocs més insospitats: teatres, tramvies, etcétera”. 

Mestre dels mestres

A més, segons consta en l’article publicat per la Universitat de València, “de la seua mà [de Joan Peset] van eixir gran part dels catedràtics de medicina legal de les universitats espanyoles abans de la Guerra Civil”. Una formació que, en l’àmbit purament professional, va fer extensiu a inspectors de sanitat, metges de sanitat exterior i nombrosos professionals de la salut pública, mentre el facultatiu va estar al capdavant de l'Institut Provincial d'Higiene de València, entitat que feia tasques de laboratori per a l'Hospital General de València, així com l’anàlisi d'aigües de la ciutat o l'elaboració de vacunes. 

En l’àmbit científic, entre les fites assolides per aquest metge natural de Godella, destaca l’elaboració a València de la vacuna contra la febra tifoidea, ideada a París per Hyacinthe Vincent, un preparat que va resultar determinant en l’epidèmia que va castigar Xest el 1916 i Torrent el 1917. Els avanços aconseguits per a frenar aquestes epidèmies li van valdre al doctor Peset diverses condecoracions del govern espanyol. 

Com recorda el professor Felip Martínez en relació amb aquesta malaltia, el doctor Peset va proposar sustituir la vacuna antitífica, administrada aleshores al nostre territori, per una altra que actuara també contra la febra de Malta.

Però aquests avanços no van ser els únics que van conduir el metge valencià a un lloc destacat de la història de la medicina. En una altra epidèmia, la de la coneguda com a grip espanyola del 1918, i en col·laboració amb dos metges més, els doctors Colvée i Rincón de Arellano, Joan Peset va elaborar la vacuna contra el pneumococ que provocava els casos més greus de la malaltia. 

Aquesta brillant trajectòria professional va portar aquest facultatiu valencià, a qui València recorda amb un hospital i una llarga avinguda, a ocupar destacats càrrecs en les entitats mèdiques o acadèmiques més reconegudes del moment. Una de les quals va ser la Universitat de València, on va arribar a ser rector, després d’haver sigut un temps degà de la facultat de Medicina. 

El treball científic i la contribució de Peset a frenar les epidèmies o a formar els metges del primer terç del segle XX poc van importar la dictadura imposada a Espanya a partir del 1939. Per al règim franquista va pesar més la militància política del metge valencià. El fet d’haver presidit el partit Esquerra Republicana, formació que va fundar Azaña, o d’haver-se convertit en diputat pel Front Popular en les eleccions del 1936, quan va ser el candidat més votat de la circunscripció de València, van llastar el futur de Joan Peset. 

Durant la Guerra Civil, aquest destacat doctor va ser comissari civil de l'exèrcit, director de l'Agrupació d'Hospitals de Castelló i director de l'Hospital Base de València. Tot això mentre mantenia el seu càrrec com a diputat. 

Cap d’aquestes tasques li salvaria la vida en acabar la guerra. En finalitzar l’enfrontament bèl·lic, el pare de la vacuna contra la grip espanyola, va estar al camp de concentració d’Albatera i 14 mesos més a la presó Model de València, on va mantindre l’estèril esperança que li commutaren la pena de mort a què havia sigut condemnat per una pena de presó. La sentència de mort atenia el testimoni de tres metges falangistes que, tot i admetre que Joan Peset no havia comés cap crim, li retreien les seues idees republicanes, com recordava en un fil de Twitter el periodista i escriptor Francesc Bayarri.