La paracaigudista Mari Carmen Gómez: "Em fan por les atraccions de fira i mai saltaria d'un pont"
La il·licitana, primera dona que desplega la bandera en la desfilada militar del 12 d'octubre en un salt de precisió, admet que el seu temor està en terra: la conciliació diària per a atendre el fill de dos anys
"Poregosa", "molt prudent" i amb vertigen. La carta de presentació de Mari Carmen Gómez xoca amb les fites que ha aconseguit amb la Patrulla Acrobàtica de l'Exèrcit de l'Aire. La il·licitana, que va imposar-se als companys masculins en l'última competició estatal de salt, és també la primera dona paracaigudista que ha desplegat la bandera d’Espanya en la desfilada militar del 12 d'octubre. "Em fan por les fires i mai faria salt de pont" ha explicat a À Punt la mateixa persona que aquest dijous va llançar-se des d'un avió, va desplegar una bandera d'Espanya i va esquivar desenes d'edificis abans de completar un aterratge de precisió al passeig de la Castellana.
"Ha sigut una passada. M'acompanyava a l'avió Antonio Gómez Rivas, un veterà, que m'ha aportat tranquil·litat. Sabia que no eixiria res malament. Vam poder gaudir molt del salt. La gent no sap com ho vam viure dalt, va ser una meravella", ha relatat als serveis informatius d'À Punt.
La paracaigudista, de 38 anys, ja va executar un salt semblant al juny, en l’acte del Dia de les Forces Armades, coincidint amb el 35é aniversari de la incorporació de la dona a l’exèrcit. Però Gómez, caporala en la jerarquia militar, no dona importància a aquestes fites. Ens diu que tot és producte de pràctica i treball constant. I es considera una més del grup, encara que admet que va sentir "una pujada d'adrenalina, fins i tot per damunt del Dia de la Hispanitat", quan al juliol va ser la millor puntuada en el campionat nacional organitzat per l'Exèrcit, tant en la classificació d’homes com en dones.
El pitjor és el sacrifici familiar. Deixar el xiquet els caps de setmana fa mal i no t'acostumes mai
Els temors de Gómez, que es va incorporar a l'exèrcit el 2005, no estan tant a les altures com a terra. Mare d'un xiquet de dos anys, viu la professió amb l'angoixa de la conciliació familiar i les dificultats per a resoldre l'atenció al menor davant les obligacions del seu càrrec. Una tensió que, ens reconeix, ha fet renunciar a moltes companyes. "El pitjor és el sacrifici per la família, que has de recórrer a àvies i cunyats… deixar el xiquet amb la família dels caps de setmana fa mal i no t'acostumes mai", ens explica.
Ho diu una dona malacostumada a situacions límit, que el 2010 va sobreviure a una emboscada de 13 hores a l'Afganistan, en què van perdre la vida alguns companys i que li va deixar seqüeles psicològiques. Tanmateix, Mari Carmen sempre aposta per mirar avant. Aferrada a la fe per la Mare de Déu de Loreto, a qui s'encomana abans de cada salt, va eixir del pou. I ara després de meravellar Espanya el 12 d'octubre ja prepara la pròxima fita, el campionat de paracaigudisme de precisió que se celebrarà el novembre a Dubai.
