Orpesa es queda sense l’engrunsadora a la mar: Costes en denega la instal·lació
L’Ajuntament continuarà reclamant l'engrunsadora per la via administrativa i no descarta acudir als tribunals si fa falta
Els turistes que vagen a la platja de la Conxa d’Orpesa es queden, almenys per ara, sense les bucòliques fotos que l’estiu passat es podien fer en la que va ser la primera engrunsadora aquàtica d’Espanya. La demarcació de Costes ha denegat enguany el permís a l’Ajuntament per a instal·lar-la, encara que el consistori no es quedarà amb els braços plegats.
Anuncia una reclamació per via administrativa a la decisió del govern espanyol i, si fa falta, aniran als tribunals, segons ha confirmat l’alcaldessa, Araceli de Moya, a À Punt. De Moya no entén la decisió de Costes, donat que considera que l'engrunsadora “ni embruta, ni contamina” i creu que és un ganxo turístic que aporta atractiu al municipi.
Des del ministeri, argumenten que la llei de costes no permet que es col·loquen fora de la mar tots aquells elements que no siga imprescindible que estiguen a l’aigua. En canvi, per a l’alcaldessa d’Orpesa, l'engrunsadora que volen instal·lar generaria el mateix impacte que les cadires, perquè les persones amb discapacitat puguen prendre el bany, és a dir, en la seua opinió, no hi hauria cap impacte.
L’Ajuntament va instal·lar aquesta engrunsadora de bambú l’estiu passat amb la intenció de sorprendre els turistes que escollien aquest municipi de la Plana Alta. El fet que es pogueren fer bucòliques fotografies convertia a Orpesa en un filó en les xarxes socials.
De fet, la màxima autoritat municipal defensava que l’engrunsadora, que havia costat a les arques municipals 10.000 euros, “va multiplicar per deu els efectes de la campanya publicitària”. “Amb una xicoteta inversió, l’impacte és brutal”, admetia De Moya en declaracions a À Punt.
En aquest sentit, l’alcaldessa ha defensat aquesta engrunsadora per l'impacte turístic que va tindre l’any passat, tant a escala nacional com internacional. “Cal compaginar el respecte al medi ambient amb l’impacte turístic”, argumentava.
L’acumulació de peticions per part d’uns altres municipis pot estar darrere de la negativa de Costes, en opinió d'Araceli de Moya: “Crec que l’allau de peticions els ha fet replantejar-se l’autorització”, apuntava.
