Les onze d'Estivella, una història de rebel·lia que compleix 110 anys
El poble ret homenatge a aquestes manifestants amb un carrer i una placa al punt on va esclatar la revolta contra l'impost de consum
Ara fa 110 anys, a Estivella (Camp de Morvedre) un grup d'onze dones van plantar cara a la Guàrdia Civil i l'alcalde del poble per a evitar pagar un impost de consum que consideraven injust. La motivació d'aquesta revolta no va ser única, ja que a l'inici del segle XX la gent humil tant al País Valencià com a la resta de l'estat es va negar a pagar més per allò que era una necessitat per a viure.
Així doncs, d'aquesta mena de protestes també n'hi va haver a Alacant, València o Sagunt. La d'Estivella, però, és singular perquè és el primer cas documentat en què la revolta va ser encapçalada per dones a les comarques valencianes.
Mercedes Montesinos, Mercedes Villalba, Dolores Correcher, María Tortonda, Maria Obrer, Rosa Obrer, María Domingo, Francisca Blasco, María Álvarez, Rosa Obrer i Patrocinio Obrer van passar a formar part de la història per la decisió del primer edil estivellenc de multar-les amb onze pessetes a cadascuna, una quantitat considerada molt elevada en aquella època.
Visca la República, visca la llibertat i muira l'alcalde!
Aquest conflicte entre les veïnes i el consistori s'ha d'emmarcar dins d'un clima molt polaritzat ideològicament entre progressistes i conservadors. Prova d'açò és la denúncia que va presentar el síndic de l'Ajuntament, en què afirma que les dones van cridar "Visca la República, visca la llibertat i muira l'alcalde!" per tot el poble un fet que que va resultar un "gran escàndol" a la població.
El Ministeri de Justícia va donar la raó a les onze manifestants multades, després que Mercedes Montesinos pagara la seua multa per a poder recórrer la de totes les afectades. Montesinos va recuperar els diners pagats com a penalització i el ministeri va establir que l’alcalde no estava capacitat per a multar les dones i s’havia extralimitat en les funcions.
Una història soterrada en un arxiu
El cronista d'Estivella, Lluís Mesa, ha explicat a À Punt Notícies que aquests fets no van ser anecdòtics i tampoc no és un cas aïllat, ja que les dones eren les encarregades de l'economia familiar i van tindre un paper important en l'època tot i estar fora de les institucions. Silenciades i invisibilitzades al llarg de la història, la tasca duta a terme als arxius està fent que isquen a la llum esdeveniments històrics protagonitzats per elles.
De fet, va ser la catalogació de l'Arxiu Municipal per part de Mesa que va permetre recuperar aquest incident de l'oblit. Un any més tard, el cronista del poble va publicar un llibre que relata amb detall la manifestació i que es publicarà al web de l'Ajuntament d'Estivella perquè siga d'accés públic.
Estivella fa memòria
El 2011 Estivella va celebrar el centenari de la manifestació que van protagonitzar onze de les seues veïnes i el consistori va decidir batejar una nova via del poble com a Carrer Manifestants del 1911.
Aquest diumenge, deu anys més tard, la Casa de la Cultura acull una contextualització històrica del que hi va ocórrer el 3 de maig de 1911 i després descobrirà la placa commemorativa amb el nom de totes les protagonistes al mateix punt en què es va iniciar la revolta: a la coneguda com a plaça Vella, tot i que oficialment s'anomena plaça d'Espanya.
L’alcalde de la localitat, Rafael Mateu, fa valdre que tot el poble treballe de manera conjunta, “sense importat els colors polítics” per a traure a la llum la història d’onze “dones valentes i referents a la comarca per defendre els seus drets”.
Molt més que una anècdota familiar
Rosa Cervelló, descendent de Maria Tortonda, considera que “com a dona, és un orgull” que la seua avantpassada formara part d’aquesta manifestació. Tot i que la família era coneixedora dels fets abans que el cronista catalogara la documentació, no era conscient de la importància del que consideraven una anècdota.
Cervelló és la propietària del forn Begonya, antigament conegut com a forn San Juan Bautista, on s’organitzaven reunions clandestines i va esclatar la protesta contra l’impost de consum. En aquest establiment, la descendent d’una de les onze d’Estivella li conta a la seua filla una història que ha passat de ser una anècdota familiar a part de la història del poble, la comarca, i tot el territori valencià.
