Les obres de rehabilitació de la muralla islàmica de València descobreixen un cementeri medieval

Les restes corresponen a l'església de la Santa Creu, a la plaça del mateix nom, que van destruir en 1884

Cementeri medieval que han tret a la llum les obres de rehabilitació d ela muralla islàmica de València
Cementeri medieval que han tret a la llum les obres de rehabilitació de la muralla islàmica de València / Ajuntament de València
13 de maig 2021 - 16:55

A València, en les obres a Ciutat Vella es troben habitualment amb les restes del passat de la ciutat. En aquesta ocasió, els treballs de rehabilitació de la muralla islàmica del segle XI, situada a la plaça de l'Àngel, han tret a la llum part del cementeri medieval de la desapareguda església de la Santa Creu, situada a la plaça del mateix nom. També s'han trobat restes del pati i les quadres de l'hostal de l'Àngel, que va perviure fins a la riuada de 1957. Amb l'avanç de les excavacions arqueològiques, s'espera que aparega el fossat que discorria davant de la fortificació i que després van aprofitar per a canalitzar la séquia de Rovella, segons ha detallat l'Ajuntament de València en un comunicat.

Per davall de la muralla han trobat part del cementeri de l'església de la Santa Creu, a la plaça del mateix nom, que van destruir en 1884. L'Ajuntament de València va acordar en 1805 traslladar al cementeri general els enterraments de totes les necròpolis parroquials situades intramurs, però en el cas de la Santa Creu, com en molts més, només ho van fer parcialment, i per això hi romanen restes òssies.

L'alcalde, Joan Ribó, ha visitat les excavacions aquest dijous, junt amb la regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, i ha ressaltat que la recuperació de la muralla "és un element fonamental per a conéixer el nostre patrimoni i la nostra història". "És molt important a l'hora de definir la personalitat d'una ciutat treballar molt les seues restes i cuidar-les", ha assenyalat.

Tello, per la seua banda, ha explicat que el futur centre d'interpretació té la finalitat d'"educar i conscienciar la ciutadania sobre com era València i com ha evolucionat el barri del Carme". L'edil ha apuntat així mateix que, quan les obres concloguen, al juny de 2022, es recobraran les dimensions originals de la muralla.

L'actuació té un pressupost de 3.440.661,51 euros i un termini d'execució de 15 mesos. Va començar el passat 10 de març i preveu la intervenció arqueològica en tot l'àmbit. Les excavacions fetes fins ara també han permés localitzar vestigis de patis enjardinats amb basses d'aigua corresponents a habitatges de la segona meitat del segle XIX.

D'altra banda, estan recuperant elements del pati i les quadres de l'antic hostal de l'Àngel, que va estar en peus fins a la riuada de 1957, moment en què va quedar abandonat. També han aparegut rastres de construccions adossades a la muralla i un carrer amb una canalització central de desaigüe del segle XIII.

A mesura que es desenvolupen els treballs, està previst que isquen a la llum l'avantmuralla, la lliça i el fossat que discorria per davant de la fortificació i que en època baixmedieval van aprofitar per a canalitzar un braç de la séquia de Rovella.

També et pot interessar

stats