Noves paternitats: de l'autoritarisme a la corresponsabilitat
Tot i els avanços en matèria d'igualtat a la llar, hi ha estudis que afirmen que els pares tenen més implicació en les tasques de criança, però no en les tasques domèstiques
La figura del pare ha canviat en les darreres dècades i s’ha diversificat alhora que la societat acceptava més models familiars. El Dia del Pare el celebraran enguany famílies monoparentals, formades per dos homes, altres amb models de criança col·lectiva i, també, el model tradicional heterosexual i cisgènere.
La sociòloga Vera Massaguer Cutillas explica en una entrevista a À Punt que el rol paternal ha canviat gradualment de generació en generació. Així, s’ha deixat arrere una masculinitat hegemònica caracteritzada per l’autoritarisme i que limitava el paper del pare a la llar a dur els recursos econòmics i gestionar-los.
La conseqüència d’aquest rol, assegura l’experta, era una “doble jornada productiva i reproductiva” de les mares, que s’encarregaven de totes les tasques de cures. Massaguer Cutillas identifica el feminisme com a principal factor d’un canvi intergeneracional que ha fet nàixer el que considera “noves paternitats” amb pares que s’impliquen en la criança de les criatures.
Les polítiques públiques haurien aconseguit una millor conciliació, que en teoria produirien una igualtat de condicions a la llar. No obstant això, aquesta sociòloga matisa que hi ha estudis que afirmen que els pares tenen “més implicació en les tasques de criança, però no en les tasques domèstiques”.
Massaguer Cutillas emfasitza que, tot i que aquesta generació de pares és la del canvi, “això no pararà”, en una mena de cicle virtuós en què les figures paternes crien futurs pares que són cada vegada més corresponsables.
La científica alerta, però, del perill d’idealitzar una figura parental: “El rol de pare és una construcció social, no podem adquirir un rol que no complementa els nostres principis”. Així, aquesta sociòloga recorda que la figura de pare és allò que nosaltres mateixos creem.
